Opinió | Cartes al director

Bellesa apagada

Lourdes Ros Sedano12/07/07 0:00

Moltes al·lotes adolescents i no tan adolescents es pregunten «si som maca i intel·ligent, per què la societat em rebutja? Estaré grassa?».
En molts de casos aquest és l'inici de la crònica d'una agonia anunciada que pot acabar en tragèdia. Moltes joves prenen la decisió de deixar de menjar progressivament i de prendre nombroses substàncies laxants i diürètiques que no els aporta absolutament res, a poc a poc comencen a perdre la coherència de les coses, són incapaces de veure mes allà del mirall i viuen per i per als quilos.

En part són vertaderes bàscules errants i actrius mereixedores de «el millor Oscar a la millor actuació i fins i tot actriu», ja que en la majoria de casos els seus familiars no s'adonen fins que ja és evident, a causa de l'excessiu pes perdut, de la situació.

Tot això no significa que aquestes al·lotes siguin fracassades de la societat, al contrari; en molts casos aquestes al·lotes són excel·lents estudiants, belles persones que tenen un fabulós futur per davant però alhora creuen que no tenir el grau de popularitat i acceptació és causa d'aquests quilos que no els sobren.

A poc a poc, es van destruint tant per dins com per fora, comencen a sofrir trastorns del son, trastorns del comportament, depressions, pèrdua de cabell, úlceres, problemes ossis, problemes dentals...

Però elles es veuen bé i creuen que així es fan un favor que es torna en contra d'elles sempre.
La pregunta és: Realment veus necessari passar per tot això quan ho tens tot?
La bellesa és a la constitució corporal, no la perdis per sempre.