Permeteu-me que vos mostri una dimensió de la tasca d'en Pere Mascaró que potser sigui menys coneguda. Em sembla un deure de justícia, a més d'un homenatge d'amic
Des de Cáritas i Deixalles valoram la tasca important que va afavorir el bisbe Teodor creant estructures i motivant professionals i voluntaris a favor dels més necessitats. Per això feren falta moltes col·laboracions i formació.
Des de fa molts anys, quinze o vint, en Pere sempre va estar a punt per venir a una sessió de formació o d'anàlisi de la realitat tant de professionals com de voluntaris (a Manacor, a Inca, a Llevant, a Palma...), molts vespres, a vegades amb auditoris més motivadors i d'altres intentant fer el que es podia. Mai va acceptar un cèntim, al contrari, agraïa que li oferíssim l'oportunitat de treballar per un món nou.
El seu pas per la Conselleria de Treball fou per nosaltres una glopada d'aire fresc i d'esperança renovada per tots els desfavorits que trobaren nous camins d'inserció. Creant xarxa, unint persones, institucions i recursos, des d'un plantejament solidari de l'economia.
Sé cert que ell em deixaria dir que va treballar pel Regne de Déu. Segur que tendria una resposta irònica, de bon humor. Com quan li demanaven si era capellà.
Gràcies, Maria Antònia i Clara perquè vosaltres també facilitàreu i acompanyàreu aquesta tasca. Continuarem empenyent el món que tu somiaves.
