L'altre dia em vaig assabentar que el parc de les Estacions, o de l'Estació com li diuen ara, tornava a estar obert a tothom. Ja feia tot el dia que hi estava, però com que ningú no va gosar inaugurar-lo no ho vaig saber fins al vespre. En aquell moment vàrem decidir amb la meva al·lota, que hi viu devora, d'anar a fer-hi una passejada, i gràcies a això vaig entendre per què cap persona «important» no el va voler inaugurar. Entrant per la part del nou pont del tren ja trobàrem que no tenia aspecte de parc: la natura, consistent en plantes ja mortes i seques, està tancada dins una espècie de parcel·letes. Una mica més endavant podem trobar les primeres casetes de vidre d'extracció de fum que espatllen el poc paisatge que té. D'aquestes casetes n'hi ha moltes, perquè com que no basta amb els problemes que causa el fum dels trens, ara també volen soterrar l'estació de busos. Al centre, una gran font amb quantitat de brollador i unes clavegueres que no basten per aturar l'aiguada: un gran bassiot arribava fins al carrer. Prosseguint cap a l'estació intermodal veim que a cadascun dels espais que no tenen asfalt hi ha un arbre o dos on n'hi cabrien una quinzena; això sí, de llum no en falta; no les vaig comptar, però dic que hi ha més de tres-centes bombetes enceses. Finalment, vàrem entrar a veure la nova estació, i a sobre de les vies vàrem veure una gran gotera, que vàrem poder calcular que està a l'altura de la impressionant font. Supòs que és perquè els passatgers del metro també puguin gaudir del seu propi brollador, perquè aquest parc està fet perquè el fruïm tots, grans, petits i joves, així que com va dir Llorenç Capellà: gaudiu-lo abans que el tornin a aixecar.

Toni Palou Fortuny. (Rebuda per e-mail).