Una Diada de senyera

Han hagut de passar deu anys, però a la fi la gent comença a identificar aquesta data del calendari, el 12 de setembre, com una data de celebració i de reivindicació de l'orgull de pertànyer a Mallorca. La Diada ha esdevingut com un punt d'inflexió en la política a Mallorca, com a mínim a nivell de reflexió identitària, alhora que de reconeixement a les persones i col·lectius que han destacat i que han convertit Mallorca en un referent internacional en matèries com l'esport, la música, la literatura, la pintura, però també gent que amb la seva tasca ha contribuït al creixement personal dels seus ciutadans, llegeixi's grup escoltes. El 12 de setembre va més enllà de la commemoració del jurament de privilegis i franqueses del primer rei del Regne de Mallorques, Jaume II. De cada any més, aquesta data esdevé punt d'inflexió sobre l'estat de la qüestió de Mallorca, dels seus problemes i virtuts, i, alhora, una reivindicació transversal de la personalitat de Mallorca dins el magma balear. Enguany, la coincidència amb l'admissió de la reforma de l'estatut d'autonomia a les Corts dels Diputats ha donat a aquesta data una nova trascendència. Diputats de tot l'Estat es posaren a la boca -llevat del president Matas- el simbolisme d'aquesta data com a referència màxima de l'autogovern. La llàstima és que des de Catalunya, Euskadi o Galícia, els representants de partits nacionalistes lamentassin que encara quedi curt. I la gràcia va ser veure com es posaven les botes de criticar les incoherències estatutàries del Partit Popular en relació als estatuts de Catalunya i les Illes Balears.

Miquel Àngel Tortell Frontera. (Rebuda per e-mail).