Opinió | Cartes al director

Eivissa toca el seu límit...

01/07/06 0:00

Soc una eivissenca que viu de fa molts anys a Barcelona, però la distància no fa que tot el que actualment està passant a l'illa d'Eivissa no m'afecti ni em deixi indiferent. Al contrari. Cada dia em sorprèn més tot el que allà està passant. Els que manen a l'illa, es pensen que són els «amos» de tot el que els envolta? (incloses les persones, que jo tenia present que no tenen amo de cap mena...). Aquests dies, a diferents entrevistes i reportatges que he vist a la televisió, no he pogut més que sentir indignació, impotència i ràbia. Quan el president del Govern Balear parlava dels temes «estrella» a Eivissa (la construcció de dues autovies i un cinturó de ronda), es devia pensar que tothom fa com ells, enganar la gent. Si els mitjans de comunicació fan ressò del tema, és perquè interessa i perquè la gent està necessitada de VERITATS. Per què sempre defensen tot allò que fan amb la frase: «ara tothom es queixa, i un cop fetes les obres, tothom les gaudirà?». És que «el fi justifica els mitjans»? Doncs NO. Les formes en què s'estan fent les coses a Eivissa diríem que no són les més «democràtiques» i transparents que existeixen. Democràcia és passar per sobre dels drets humans i de les lleis? Des de quan pots entrar a una propietat privada i tombar tot allò que trobes sense un procediment expropiatori en regla i aprovat pel principal interessat: l'amo? És que les presses per acabar les obres són tantes, que s'ha de fer de qualsevol manera i a qualsevol preu? (no oblidem que s'hipotecarà als eivissencs durant 25 anys, per a pagar els gairebé 500 milions d'euros que costaran les autovies).

Veient aquestes declaracions, només puc posar en dubte tot el que diuen. No em crec absolutament res. Algú amb dos dits de front, quatre de sentit comú, dos de qualitat humana i cinc de formació de qualsevol mena, s'adona de l'engany i les farses a les quals tan acostumats ens tenen a les Balears (i en concret, a Eivissa). Frases com la del Sr. Matas dient que «les autovies a Eivissa no tenen impacte mediambiental i que tan sols agafen 40 hectàrees de l'illa» (una illa que fa 42 km de llargada, ja em diran quina necessitat) o la del Sr. Matutes (que encara no entenc el seu empeny a donar entrevistes, com si es tractés d'un portaveu de l'Administració Pública, quan suposadament ell res té a veure amb la construcció de les autovies a Eivissa i, crec jo, no ocupa cap càrrec públic actualment) en què descriu la seva filla (que si ocupa un càrrec públic en matèria d'Obres Públiques) «com la vedette d'aquesta legislatura...». Això se'n diu estil i no a les que es guanyaven el sou al ja desaparegut «El Molino» de Barcelona (ai, si algunes vedettes aixecassin el cap... quina transformació que ha patit el seu ofici, tan digne i que a tants va entretenir).

Només em queda dir que a Eivissa un canvi és possible. Hi ha ciutadans que ja hem sabut dir PROU a tanta manipulació i especulació. I puc afirmar que la gent que pensa no és la gent que va «en contra de». És, simplement, gent que pensa. Crec que el món funcionaria d'una altra manera si la gent, tan sols uns minuts al dia, s'aturàs a PENSAR. Ja està bé de criminalitzar als que no diuen que sí i «amén» a tot. Però, amics, no ens dediquem a les tàctiques d'«assetjament a ultrança». Crec que hem de saber estar, tots, per sobre d'aquestes maneres «ancestrals» i antiquades d'actuar. Només demano als qui manen, que pensin una mica. Altres maneres són possibles. I el diàleg una NECESSITAT (els monòlegs els deixarem per als experts en la matèria i els «shows» televisius, millor). Eivissa toca el seu límit... I està entrant a un camí sense retorn. Espero sabem aturar-ho a temps i després no haver-nos de lamentar de res. Des d'aquí envio molts d'ànims a tots aquells que potser darrerament han perdut la «fe» en tot. Amics, que no «peluts», una forta abraçada.

Sandra Costa. (Rebuda per e-mail).