algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 19°
22°

Un poquito de si us plau

Sr. director:

No record la darrera vegada que he patit una humiliació com la d'avui. He anat a Santa Eulària per fer diversos encàrrecs. He pensat anar per ordre de localització. Entrant al poble, la primera botiga que havia de visitar era la de telefonia mòbil. He trobat aparcament just al costat de la benzinera, a quinze passes mal comptades de la botiga. Només he demanat un mòbil que tingui els menús en català. La dependenta m'ha mirat amb aquella expressió de prunes agres mentre deia: «Ufff... lo tienes muy difícil. Es que claro... sólo se ponen los idiomas, no los dialectos». Amb perdó, li he dit que el català és un idioma; amb les seves varietats dialectals, però un idioma. «Ya -diu ella dubtant-, pero en los móviles se ponen los idiomas oficiales. 'Eso será un idioma por allí por Cataluña!» -ha cridat un home alt i malcarat que esperava torn darrere meu-. Quan la venedora ha baixat la mirada, li he demanat que m'ensenyés els que tingui de Siemens, doncs sé del cert que és una marca que disposa de l'opció de menús en català. «Uf, ¿tú crees?» -ha dit- «no sé, no sé... de todas maneras, lo comprobaré antes de enseñártelo. Pero me parece que ésto hay que instalarlo con un programa aparte, y vale dinero. Claro, imagínate que tengan que poner todos estos dialectos como el flamenco, el danés, yo qué sé...». Mentre la dependenta cercava al calaix un xip per encendre el Siemens, aquell client renegava: «Putos catalanes y la madre que los parió!!», i ha marxat amb un cop de porta sobresaltant els presents. «'Anda! -diu ella al cap d'uns segons- 'pues sí que tiene el catalán, que raro! 'Si por tener tiene hasta turco!».

És molt freqüent avui dia trobar dependentes que desconeixen completament els productes que venen. Podem atribuir aquest fet a la gran diversitat creixent en les gammes i catàlegs dels propis productes. Potser és massa demanar també que a les escoles i als instituts es faci pedagogia sobre llengües i dialectes. Però la cosa puja de to quan s'abandona i es trepitja la màxima clàssica i indispensable per al comerç: el client sempre té raó.

Emma Segura Oms. (Rebuda per e-mail).

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.