La pesta francesa

L'escenari francès és de crisi absoluta. El grau d'hipocresia i lladronici que predica aquella societat ja fa dies que ha tocat sostre. Ambdós vicis vénen plenament al cas pels següents motius. Hipocresia en el sentit de trair descaradament els nobles principis republicans d'igualtat, llibertat i fraternitat, doncs, entre altres motius, la societat francesa és percentualment la més racista d'Europa. I lladronici, pel neguitós manteniment d'un encobert sistema d'actuació colonial, que els ha permès gaudir d'uns mercats i uns recursos sense el més mínim cost. El devassall de sang i sofriment, sense límits, al centre d'Àfrica (Rwanda, Burundi, Costa d'Ivori,... ) no es podria explicar sense el darrer intent francès per mantenir aquesta hegemonia. Albert Camus poc podia pensar que l'autèntica pesta del segle XXI seria d'origen francès. Els catalans resistents sota el règim colonial francès en les comarques de la Catalunya del Nord tenen una sensibilitat molt fina per veure-ho més clar que mai. Des del principi, França sempre ha dut la dissort a Europa. La seva posició ambivalent, àdhuc, arrogant, no ha fet sinó agreujar les situacions ja prou complicades. Ara, i de mostra un botó: les revoltes de Perpinyà.