Que consti el no

En tenim un exemple perfecte en l'anquilosada i arcaica Constitució Espanyola. Davant de les tesis sobiranistes del Pla Ibarretxe -que defensa el dret d'un poble a determinar el seu futur polític per la via pacífica i dialogada-, la dreta espanyola ja ha mogut fitxa darrere l'escut d'una constitució que prioritza eternament la unitat d'Espanya i fins i tot el rei ha contraposat i prioritzat el caràcter suposadament integrador de la carta magna espanyola. Amb exemples com aquest, en què un marc legal prova d'estrènyer de per vida una realitat permanentment mutable com l'horitzó polític de les nacions que avui formen part de l'Estat Espanyol, ¿quin crèdit podem donar a una altra constitució, l'europea, que s'ha redactat únicament des de l'òptica de les actuals unitats polítiques del vell continent? Es pot votar sí a una constitució que, entre d'altres, menysté la singularitat d'un país sense estat, com és Catalunya?