He llegit a la premsa una notícia que, de sobte, m'ha transportat al passat: la IB3, la nova tele autonòmica -la de les illes Balears, les nostres illes- emetrà per les freqüències que, fins ara, estan ocupades pels canals autonòmics del Principat de Catalunya i de la Comunitat Autònoma del País Valencià (TV3, 33/K33, C9 i P2).

Els que ja tenim una certa edat recordarem, si no ens han desmemoriat del tot, que en aquest país-comunidad-regne-región, en altres temps i amb altres governs, es va assignar la freqüència de la TV3 al nou canal valencià.

En aquella època, l'explicació, amb què ens intentaven de fer creure que els burros volen, era que l'espai radiològic valencià no admetia més de tres canals de TV. Llavors no érem prou «moernos» ni «europeos»; perquè, allà per l'any 84, del segle passat, a Milà (Itàlia) -que té un aire més contaminat que el valencià- circulaven, per l'espai radiològic, una infinitat de canals de TV.

Amb el temps s'ha demostrat que allò era men-ti-da (ja no ens ho vàrem creure llavors). Però, amb la jugada, mataven dos pardals d'un tret: s'asseguraven -per al nou canal de TV- un públic que ja tenia sintonitzat, al seu receptor de TV, el canal adient; i impedien que els valencians pogueren continuar veient una tele -la TV3- que emetia en una llengua que entenien sense cap problema. I, de postres, substituïen una tele en valencià per una tele en bilingüe. Total: mitja tele en valencià i dues i mitja en castellà; comptant-hi només les públiques, és clar.

Però no passa res -ací tenim la memòria molt curta- i ara tornen amb la mateixa. Per tal de recordar-nos qui són els qui manen.

A les Balears i a les Pitiüses han creat un nou canal de TV, també en bilingüe (el PP d'allà fa com el PSOE d'ací). Continuen matant dos pardals d'un tir: allà, com ja van fer ací, també tenen la clientela assegurada -no per fer una tele de qualitat-, sinó perquè okupen les ones dels altres. Els illencs ja no podran continuar comprovant que entenen el valencià de la TV3 i K33, i el català del C9 i el P2.

Per cert, una reflexió per als qui empren eTirant lo Blanc com a argument d'autoritat per a afirmar que el valencià és no-català: com és que Joanot Martorell empra mots com ara: aquest, petita, així, nosaltres, dubte, dues, i més, que apareixen a la famosa llista de mots prohibits del senyor Sifoner? Per no dir que al Tirant els possessius són mia, mies; tua, tues; sua, sues... Llegiu eTirant i deixeu-vos de romanços.

Salvador Pallarès-Garí. (Rebuda per e-mail).