Menyspreu olímpic

Per als qui necessiten creure compulsivament en una cosa bella i justa, la periòdica celebració de les Olimpíades i la ideologia universalista que pretenen segregar sempre és un alleujament no exempt de poder sublimant. La momentània posada en escena del vigor aliè, elevat al seu màxim exponent i sotmès a reglaments aparentment civilitzats, constitueix tot un espectacle excepcional. Amb tant triomf no ens hem d'oblidar de qüestions més fonamentals. Peons dels escacs mundials dels estats, sota la fantasmal bandera única d'una dinàmica atlètica sense entranyes, es congreguen i s'agermanen, en convenció que dura dues setmanes cada quatre anys, delegacions de nacions no només diverses, sinó també fonamentalment oposades: pobres i rics, democràcies i tiranies polítiques, països que executen els seus ciutadans i països que han proscrit la pena de mort, governs que imposen per la força una confessió religiosa i d'altres que garanteixen el respecte a la llibertat de consciència, cultures que imposen per la força bruta la mutilació genital dels infants i altres que la permeten.