Opinió | Cartes al director

Cans perillosos o amos perillosos?

27/08/04 0:00

Cada cop que ocorre una desgràcia similar, salten tot d'una les veus d'alarma sobre la legitimitat de tenir cans perillosos. No es pot negar que, efectivament, hi ha races de cans que, per les seves característiques, poden suposar un cert perill; recordem que els seus avantpassats eren els llops.

Però no centraria tant el problema en la tinença de «cans perillosos», com en la conveniència que determinats individus puguin tenir-los. Estan tots els amos preparats per tenir determinats exemplars? La forma d'ensinistrament, en cas de fer-se'n, és la correcta? Conec el cas concret d'un individu amb un presa canari que presumeix de poder tenir-lo a lloure per les terres de la seva possessió, amb infants jugant amb ell i, òbviament, segons l'amo «no passa res». No passa res, fins que passa; fins que un dia un d'aquests infants faci quelcom que no agradi al ca. Aquesta inconsciència, aquesta confiança cega en la bondat dels cans, juntament amb els maliciosos ensinistraments a què molts cans són sotmesos, fa que un dia tenguin lloc aquestes escenes.

Els cans, com els humans, depenen només en un petit percentatge de la càrrega genètica; la resta, depèn exclusivament de l'ambient en què es mouen i dels amos que tenen. Aleshores, no crec que la solució sigui prohibir que determinades races puguin conviure amb nosaltres, sinó que passa per ser més estrictes amb els amos.

Roberto Fernández Legido. (Rebuda per e-mail).