En aquest moment decisiu del segle XXI, en què s'està decidint
la supervivència de moltes llengües minoritzades pel fet de no
tenir un estat propi que les protegeixi, quan ja només queda
l'escola com a darrer bastió on es pugui ensenyar la llengua
catalana, pròpia d'aquesta terra; ara que els de sempre volen posar
obstacles a l'ensenyament de la llengua del país, ens trobam
paradoxalment que els que sempre havien defensat, perquè ho sabien
i ho havien comprovat, que l'única manera de complir amb la llei de
Normalització Lingüística, sabessin per igual les dues llengües
oficials era fent l'ensenyament totalment en català, i ensenyant el
castellà com a assignatura.
La llengua castellana és una competència de l'administració
central, i està totalment assegurat que des de Madrid vetlaran
perquè aquí s'ensenyi el currículum adient.
Aquí es té la llengua catalana. I aquí és on s'ha procurat fer
el currículum per a l'ensenyament d'aquesta llengua.
Aleshores, què deu haver passat, perquè s'hagi volgut fer un sol
currículum de les dues llengües? Per què s'ha caigut en el parany
del bilingüisme social? Una persona pot esser bilingüe i
multilingüe, però un poble que passa a esser bilingüe per decisió
d'un altre poble que l'ha dominat, és perquè li han fet fer la
primera passa per convertir"se en monolingüe. La llengua catalana
té dret a tenir un currículum propi, perquè ensenyar llengua és
ensenyar a comunicar"se, és ensenyar a parlar"la, a escoltar"la i
entendre els missatges orals, a llegir"la i entendre els missatges
corresponents, i a escriure"la i saber crear missatges escrits. Per
millorar el coneixement d'aquestes habilitats es necessiten
coneixements fonètics, lexicals, ortogràfics, sintàctics,
morfològics, gramaticals, sociolingüístics, etc. I per millorar el
parlar, l'entendre, el llegir i l'escriure en català, no es té cap
necessitat de tenir el currículum integrat. L'únic que s'haurà de
vetlar, com s'ha fet sempre, són les interferències de tota mena
que crea una llengua que penetra dins l'altra, ben igual que
l'aigua quan envaeix un tros de terra.
Les persones que han dedicat temps a parir aquest currículum,
intenten justificar"lo argumentant que es produiran uns beneficis
que ja es produïen sense integrar el currículum i no parlen dels
perjudicis.
Diuen que és una eina didàctica la finalitat de la qual és
millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge de les
llengües, doncs el que necessitam és un currículum de llengua
catalana com a eina didàctica per millorar l'ensenyament i
aprenentatge de la llengua catalana.
L'argument més important que empren és el de la desigualtat de
coneixements que té l'alumnat en acabar l'etapa d'ensenyament
obligatori. Precisament aquest és l'argument més important per
saber que els esforços dedicats al currículum integrat de llengües,
l'havien d'haver dedicat a promocionar l'ensenyament en català, que
ja hi ha suficient experimentació i coneixements per saber que
aquesta és l'única manera que l'alumnat acompleixi el que mana la
legislació actual. I sempre m'estic referint a l'alumnat de Palma,
Eivissa, Calvià, Llucmajor, Alcúdia, etc., llocs on més s'ha
desenvolupat el turisme i on s'està perdent l'ús del català, i que,
a més, és allà on hi ha aproximadament el 80% de l'alumnat.
Joan Lladonet, pedagog. Rebuda per
e-mail.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.