algo de nubes
  • Màx: 20.6°
  • Mín: 13.41°
15°

Il·legalitzar no és la solució

La Llei, en un sistema democràtic, és l'expresió més clara de la plasmació a la vida quotidiana de la voluntat popular. Donada la impracticabilitat d'un sistema directe de presa de decisions, és lògic que aquestes es duguin a terme de la mà d'uns representants que el poble ha escollit lliurement. Aquests representants tenen com a funció principal fer possible decisions polítiques en benefici d'una majoria sense menysprear o discriminar les minories. L'exercici de la democràcia és aquest i es veu reflectit a la vida real amb l'aprovació de lleis que atorguen drets i deures als ciutadans. Les decisions polítiques en representació d'una majoria i recolzades en el principi de legalitat no tenen perquè ser sempre acatades sense discussió.

És clar que la il·legalització d'un partit és una decisió, si més no, polèmica ja que al ser un partit polític, té votants que l'emparen i és la veu d'un grup de gent. En principi doncs, no és correcta la fulminació d'un partit perquè és la manera que té un sector de la societat de defensar els seus interessos.

El cas de Batasuna es podria entendre com excepcional a aquesta regla perquè s'ha intentat demostrar la seva vinculació amb ETA insistentment fins que s'ha aconseguit. Ens ha quedat clar a tots que alguns dirigents d'aquest partit han format part de la banda terrorista i que fins i tot han estat militants en actiu del grup. Algú dubtava que això no fos així? Una societat creada a partir de principis democràtics ha d'afrontar els problemes des de la Llei, però no aprofitar-se d'ella per resoldre'ls.

A Irlanda del Nord el problema és ben diferent i, per tant, és difícil fer un paral·lelisme, però podem simplificar el conflicte fins a trobar-hi punts en comú: a) hi ha un conflicte armat. b) hi ha un vessant polític. Allà la violència s'ha intentat contrarrestar de totes les maneres. Contra el terrorisme lluitava l'exèrcit, però en cap moment es va pensar il·legalitzar la ideologia entorn a la qual es generava la violència. Aquesta mesura és inútil. Les ideologies no moren prohibint-les, ans al contrari, es reforcen; a més si hi ha un grup de gent entorn a uns principis polítics s'ha de respectar i se'ls ha de permetre tenir veu pública. Des d'un punt de vista objectiu, la solució al problema és incongruent perquè no el soluciona. La dissolució de Batasuna no provoca l'eradicació de la violència terrorista, només tapa, amb el vel forçat de la legalitat, l'expressió pública d'una ideologia amb la qual estarem o no d'acord però que deixa palès el que pensa un 20% de la població basca.

L'única arma que s'hauria d'emprar per solucionar problemes de caire polític en una societat moderna és la diplomàcia. Aquesta disciplina en democràcia és realment un joc verbal que guanya el més intel·ligent, el que sap objectivitzar, escoltar i relativitzar la situació per entendre l'altra part. No hi ha principis invulnerables, res és així i punt, perquè si no les societats com a conjunt de persones que viuen en llibertat no avançarien. La decisió d'emmudir la part «políticament incorrecta» del conflicte només provocarà una violència més convençuda i l'únic recurs d'una ideologia que fins ara es podia manifestar i expressar en el parlament com a tal. S'han d'aïllar les persones que utilitzen la violència per plasmar un ideari, no l'ideari, perquè aquest té un component polític respectable, a més d'un valor indiscutible com a intermediari.

El Govern ha d'entendre els problemes socials i afrontar-los com es mereixen. Vulnerar el dret a la llibertat d'expressió i associació d'aquesta manera forma part d'una altra època de la qual, en tenim glopades massa sovint.

Tomeu Vanrell. (Rebuda per e-mail).

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.