Opinió | Cartes al director

Als eminents filòlegs d'ASI

24/08/02 0:00

Ja fa estona que vaig prendre la decisió de no fer gens de cas i, molt més, de no perdre el temps comentant la gran quantitat de bajanades respecte de la llengua que pregona el partit del senyor Rabasco. Però bé, som de vacances, em sent relaxat i content i em surt la vena altruista i desinteressada. Per aquest motiu, i sobretot pel meu natural magnànim i generós, no puc menys que oferir informació i una mica de coneixement (amb tot el meu respecte) als militants de l'Asociación Social Independiente.

Art. 3 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears: La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial. Definició de mallorquí que ens ofereix la Real Academia de la Lengua Española i que es considera la màxima autoritat lingüística en llengua castellana del món: «Variedad de la lengua catalana que se habla en Mallorca.»

I el prestigiós diccionari Larousse ens diu que: «El mallorquín es un subdialecto de la lengua balear». I el balear és: «La variedad de la lengua catalana que se habla en las Islas Baleares».

Mossèn Antoni Maria Alcover (mallorquí il·lustre): «El mallorquí és el parlar propi dels mallorquins, que és una varietat dialectal del català».

I què és un dialecte, es demanaran. Doncs, cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini (lingüístic, s'entén; o què es pensaven?). Així diríem que l'argentí o el bolivià són dos dialectes del castellà i no per això deixen de ser el mateix idioma. Ara bé, si vostès creuen que l'americà és una llengua diferent de l'anglès jo em rendesc, allà cadascú amb la seva ignorància, però no és necessari que se sentin obligats a compartir-la amb tots nosaltres. Gràcies!

Pere Torrens Escalas. (Rebuda per e-mail)