Rere les novetats literàries

II. La Gran Dama. Aquest dimarts, 15 de juliol, s’ha complert 106 anys del naixement d’Iris Murdoch (1919-1999), una de les escriptores i filòsofes angleses més importants del segle XX. Amb una obra novel·lística i assagística impressionant, Murdoch es va convertir en la pensadora del Bé en un món sense Déu. De profundes arrels platòniques, les seves obres van esdevenir un referent per a pensar l’amor, la solitud i l’aïllament en un món en runes. En català podem gaudir d’El mar, el mar, traduïda per Laura Baena, i La Campana, publicada enguany en traducció de Jaume C. Pons Alorda. Les dues obres han estat editades per Edicions de 1984. Una autora que val sempre la pena de llegir i rellegir.

III. Ja ha arribat! Aquesta setmana finalment ha arribat a les llibreries de Palma La Rosa de Ningú de Paul Celan, traduït i comentat magistralment per Arnau Pons, poeta, assagista i traductor felanitxer. El poemari, editat per La Breu, és la quarta entrega de les obres completes traduïdes al català d’un dels poetes més importants del segle XX. Podríem dir que el llibre, dedicat a la memòria d’Óssip Mandelstamm, marca un abans i un després en la història de la poesia i és considerat com un dels més bel·ligerants del poeta jueu. Com ha assegurat Pons a Ploma, «la qüestió fonamental és que, independentment del context històric, Celan ens obliga a pensar la poesia com poques vegades s’ha fet. I aquest llibre és un cim de la poesia del segle XX». El llibre el podreu trobar, almenys, a les llibreries Embat i Agapea de Ciutat. Ben aviat Ploma també oferirà als seus lectors una ressenya més acurada i detallada d’aquesta magnífica obra.

IV. La Medusa. Continuat amb la tasca traductora d’Arnau Pons, el poeta de Felanitx acaba de lliurar la seva traducció del famós llibre Les rialles de la Medusa d’Hélène Cixous (1937). El llibre l’editarà Edicions 62 i ja està disponible en prevenda. Premiada amb el Premi Formentor d’enguany, Cixous ha estat catedràtica de literatura anglesa a la Universitat París VIII i ha rebut el títol honorífic de doctora honoris causa per diverses universitats. És una de les escriptores franceses més conegudes internacionalment pel seu impacte en la crítica feminista i, d’entre la seva extensa obra, fins ara només teníem en català La llengua m’és l’únic refugi, publicat per Lleonard Muntaner fa gairebé 15 anys. Ben segur que aquesta nova traducció d’una obra tan important serà un dels llibres d’assaig en català de l’any.

V. Literatura maputxe. Un llibre que m’ha sorprès molt gratament és la novel·la Chilco, de Daniela Catrileo (1987), escriptora maputxe i professora de Filosofia a Xile. El llibre, tot i estar escrit en castellà, conté nombrosos termes i expressions d’aquesta cultura ameríndia, i narra la història de dos personatges que, cansats de colonialisme de la Capital, tornen a les seves arrels maputxes al sud del país. Una magnífica història d’amor, rebel·lia i amistat en temps de crisi immobiliària i mediambiental que val la pena llegir. La versió en anglès de la novel·la ha tingut una molt bona acollida i ha estat fervorosament recomanada per la cantant i model Dua Lipa, que fa unes setmanes va estiuejar uns dies a Deià. Un llibre més que recomanable per a tots aquells interessats en la cultura maputxe i les cultures ameríndies minoritzades.

VI. A la Guerra Civil. Una altra novetat més que recomanable és Viure la força. Simone Weil i la Columna Durruti del sociòleg i documentalista Xavier Artigas. El llibre, editat per Descontrol, narra de manera magistral i molt ben documentada l’estada de la filòsofa francesa amb els milicians anarquistes durant la Guerra Civil espanyola. En aquesta minuciosa investigació històrica, a banda d’analitzar la famosa carta a Georges Bernanos, Artigas analitza el diari que Weil va escriure durant aquells dies al front, anomenat popularment Diari d’Espanya i reproduït en edició facsímil en aquest llibre, amb la intenció de reparar la imatge de Simone Weil com la pensadora política que realment va ser. Un llibre que, lluny del sentimentalisme, vol fer justícia a les conviccions socials de Weil i que és una molt bona porta d’entrada al pensament i la vida d’una de les intel·lectuals més importants del segle XX.