Les arrels de la revolta

Sempre és un bon moment per llegir i rellegir Albert Camus. Però en l’actual context del món actual, amb l’ascens de l’extrema dreta arreu del món, encara ho és molt més. Entre l’extensa obra novel·lística i assagística de l’escriptor mediterrani hi destaca, en aquest sentit, L’home revoltat. Es tracta d’un assaig polític i filosòfic punyent sobre les arrels de la revolta moderna i un crit en defensa de la llibertat enfront de la tirania. Publicat el 1951, el llibre suposà la ruptura de Camus amb el filòsof existencialista Jean-Paul Sartre, però ben aviat es va erigir en una referència ineludible en l’estudi de la gènesi del totalitarisme. L’editorial Raig Verd recuperà el 2021 la magnífica traducció que en van fer Joan Fuster i Josep Palàcios l’any 1966, revisada per a l’ocasió per Anna Casassas, permetent així que aquest magnífic llibre torni a parlar en català.

Així, L’home revoltat és un tractat filosòfic que analitza com i per què al llarg de la història, sobretot els darrers segles de la modernitat, l’ésser humà s’aixeca contra el poder i la tirania. Dividit en quatre capítols centrals, el llibre analitza des de la revolta metafísica fins als moviments totalitaris del nazisme i l’estalinisme, passat per la revolta de les formes de creació artística. En aquest sentit, el més rellevant és com per a Camus la revolta en sentit moder comença amb l’assassinat de Déu, deixant un lloc buit que intentarà ocupar l’home. Això donarà lloc a la ‘desmesura’ i serà el germen d’aquelles revolucions que volguent alliberar l’ésser humà tornaran a encadenar-lo.

Però Camus vol reivindicar la revolta, depurada dels possibles ressentiments, com a motor positiu d’emancipació i de la lluita per superar el nihilisme. És així que el darrer capítol, amb el suggerent títol d’El pensament de migdia, intenta aportar les bases d’una nova cultura europea, a la llum de les esperances de les cultures mediterrànies, que permeti superar el desencís de les revolucions i que fonamenti una societat perdurable basada en la justícia i la ‘mesura’. Camus reivindica, en aquest sentit, la lluita del sindicalisme llibertari com a model de la revolta compromesa amb la igualtat i la justícia. Reivindica una societat plural i oberta, com ho són les societats mediterrànies, on la diferència no ha de ser vista com un perill, sinó com una riquesa. Com una riquesa que cal preservar i lluitar per ella.

Sigui com vulgui, L’home revoltat és un estudi rigorós dels moviments i les doctrines dels últims dos segles, en què Camus reflexiona sobre l’alliberament de l’ésser humà i la necessitat de defensar aquesta llibertat sense perjudicar els altres. L’escriptor francès exposa les seves idees sobre els límits de la rebel·lia i el dret a la revolta per prevenir la tirania en nom de la llibertat. Com assegurà Meghan E. Von Hassel, «Camus va presentar un nou humanisme en aquest llibre. Va trobar esperança en la bellesa de la solidaritat que té les seves arrels en la dignitat de l’ésser humà, és a dir, que hi ha valor en la vida humana». Un llibre imprescindible per a llegir o rellegir, del que ben bé podeu gaudir-ne arran de vorera de mar aquest estiu.