La llum mirada

Els poemes de circumstàncies, a voltes, poden permutar cap a creacions transcendents. En aquests cas, l’aniversari que atorga la condició de majoria d’edat al fill suposa el tret de sortida d’un itinerari que va més enllà del fet anecdòtic i ens situa enfront de la vivència personal des d’un prisma reflexiu. Com qui passa comptes amb el temps i el record. En La llum mirada (Perifèric Edicions, 2023), Vicenç Llorca ens convida a una travessia vital marcada per la lucidesa, l’agraïment i la voluntat de comprendre l’existència a través del batec quotidià.

El llibre, guardonat amb el Premi Manel Garcia Grau, s’inicia amb un poema dedicat al fill que actua com a eix vertebrador del recull: una veu paterna que, des de la maduresa, ofereix consells de vida amb una delicadesa íntima i universal alhora. «No t'ha de sobrepassar el futur / ni tampoc has de permetre / que t'encadeni el passat», escriu el poeta, tot establint el to d’un poemari que oscil·la entre el consell amorós i la reflexió profunda. Dividit en tres parts, el llibre és un diàleg constant: amb el fill, amb la pròpia memòria, amb els mestres estimats (Llull, Espriu, Maragall, Sarsanedas, Sampere, Alpera...), i amb el món convuls i desgavellat que ens envolta. El jo poètic es desplega amb una mirada que sap extreure vitalitat d’allò aparentment banal: una tarda qualsevol, l’instant precís, una absència, el pas lent d’un dia de confinament... Moments que, en mans de Llorca, esdevenen estrofes viscudes, revelacions subtils d’allò essencial.

Amb una escriptura depurada i d’elegància melòdica, Llorca fuig del lament fàcil i ens ofereix una veu serena però mai resignada. Així ho mostra en poemes que s’inscriuen dins el que podríem anomenar una nova poesia cívica: Darrera bala, Himne dels refugiats o Guerra endins, pau enfora són textos que denuncien la barbàrie sense recórrer al crit, sinó des de la convicció íntima que la poesia —austera, fidel, humaníssima— és encara una forma de resistència: «I som la pau de la poesia, / baules d'amor en silenci / on la joventut aprèn a perdurar». Amb La llum mirada, Llorca confirma la seva veu com una de les més sòlides i honestes de la lírica contemporània catalana. Un llibre que ens interpel·la des de la calma i que, com vol el poeta, ens ajuda a mirar la llum amb ulls renovats, sense queixes ni lamentacions vanes.