La poesia més punyent i esmolada. El Club Pollença va acollir el passat dissabte, 28 de juny, la presentació de La Rosa de Ningú de Paul Celan, un nou volum de les obres completes del poeta que ha estat traduït i comentat magistralment per Arnau Pons, poeta, assagista i traductor de Felanitx. La presentació va comptar amb la participació de Laia Malo, poeta, traductora i música, i la rapsoda Sylvia Wolterman. Un acte, que va ser tot un èxit, i que va fer ressonar els versos incisius de la ‘contra-poesia’ en el cor de Mallorca.
Die Niemandsrose (La Rosa de Ningú) ha estat considerat un dels llibres més importants i bel·ligerants de Celan; per la seva banda, el poema «Psalm», d’on ve el títol, és un dels més traduïts i citats, i ha donat lloc a moltes interpretacions, sobretot de caràcter místic o d’una transcendència negativa després d’Auschwitz, però mai no se l’ha llegit com va proposar Jean Bollack: un nou Gènesi en què la figura del poeta és anomenada Ningú per part dels éssers anihilats que ell sap tornar a la vida, insuflant-los un alè de denúncia i subversió sense parió. Dedicat a la memòria d’Óssip Mandelstamm, poeta víctima de l’estalinisme, acusat de plagi i deportat a Sibèria, aquest recull no té només una dimensió política en el seu combat contra l’antisemitisme, sinó que suposa un retorn a les formes rimades i espetegadisses de la poesia russa.
Durant la presentació, Laia Malo presentà els poemes i parlà de les traduccions de Pons i les notes que aclareixen aquestes peces tallants. Es va parlar de les tensions de Celan amb la poeta Nelly Sachs i dels poemes que aborden la lectura d’Heràclit del filòsof Martin Buber. La raó és que, en aquest poemari combatiu, Celan també carrega contra els poetes i pensadors jueus que amb el seu ‘eclipsi de Déu’ i la seva voluntat de transcendència juguen el joc dels botxins i demostren una connivència amb el silenciament i la no denúncia dels crims del nazisme i el seu horror. A més, es parlà del conflicte amb Enzesberger i Bobrowski, així com de l’afer de plagi, amb les acusacions de Claire Goll, vídua del poeta Yvan Goll, que tant afectaren l’ànim i la salut psíquica de Celan.
Durant la presentació, Sylvia Wolterman va llegir poemes de l'autor en alemany i Arnau Pons ho feu en les seves versions en català. Entre els poemes que s’hi llegiren s’hi troben, el ja citat, de «Psalm» i «Químia», un poema punyent que es pot entendre com «una gran blasfèmia» que denuncia els intents de «purificació» de la raça ària a través dels forns crematoris. «La qüestió fonamental és que, independentment del context històric, Celan ens obliga a pensar la poesia com poques vegades s’ha fet. I aquest llibre és un cim de la poesia del segle XX», ha assegurat Pons a Ploma.
La llengua dels botxins
Paul Celan (Czernowitz, 1920 – París, 1970) pseudònim de Paul Antschel, va néixer el 23 de novembre del 1920 a Czernowitz, la capital de la Bucovina, aleshores dins Romania (avui Ucraïna), en una família jueva d’expressió alemanya que va patir la persecució nazi amb la col·laboració dels feixismes romanès i ucraïnès.
El pare, Leo Antschel, fidel al sionisme, va voler que el seu únic fill rebés una educació jueva i que aprengués hebreu. La mare, Friederike Schrager, oberta a l’assimilació, el va iniciar en la poesia alemanya. Tots dos van ser deportats a un camp de Transnístria; ell va morir en els afusellaments en massa i enterrat en una fossa comuna; ella, d’un tret a la nuca quan ja no va ser apta per treballar.
En certa manera, la mare havia llegat al fill una missió: ser poeta en aquella «llengua de la mort», llengua materna i dels botxins. Celan posseïa sens dubte el fons de melangia necessari per a la comesa; també el do de saber treballar amb la negativitat d’una experiència com aquella. Després d’una estada a Bucarest (aleshores dins l’URSS) i d’una altra, molt breu, a Viena, es va instal·lar definitivament a París el 1948, on comença la seva carrera literària amb la publicació de Cascall i memòria. Es va suicidar tirant-se al Sena el 1970.
L'apunt
Les millors traduccions al català
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.