Segons Antich, «si hem de preparar-nos per preservar la nostra capacitat crítica i de revolta enfront de la tirania de l’algoritme, la filosofia i la cultura ens són imprescindibles», ha remarcat. «Sense cultura i sense filosofia som més fràgils i vulnerables, i quedem més a disposició dels estereotips i la simplificació, del populisme i la frivolitat política, de les consignes perilloses i els discursos d’odi, de la ruptura dels vincles comunitaris i l’abandó dels valors ètics fonamentals», ha afegit el president de l’entitat.
En aquest sentit, Antich -també filòsof i professor de filosofia- ha vinculat aquesta disciplina amb la llibertat, i ha demanat posar-se «al costat dels qui reclamen que, en el batxillerat a Catalunya, es deixin de reduir les hores de filosofia». Abans d’entregar el guardó a Pere Lluís Font, Antich ha remarcat «l’excel·lència en l’aportació a les lletres catalanes» alhora que «l’exemplaritat del compromís amb la llengua, la cultura i el país».
En aquest sentit, el president d’Òmnium ha reconegut en la figura de Pere Lluís Font «la tasca de milers i milers de persones que, amb la seva dedicació a l’ensenyament, permeten la transmissió de coneixement», i ho ha enfocat clarament en la seva voluntat de compartir tot aquest coneixement en català. Tant és així, ha dit, que el guardonat «ha permès portar les obres dels grans filòsofs més enllà de les aules, fent accessibles en català els textos claus de la història de la filosofia i posant fi a aquesta anomalia històrica». Una tasca «silent», ha puntualitzat, a través de la qual relliga ensenyament, filosofia i catalanitat.
I és que, segons ha explicat Antich, Pere Lluís Font ha demostrat «incomptables vegades» el seu amor a la llengua i al país. «Si som una nació, és sobretot perquè tenim una llengua pròpia», ha afirmat, citant el premiat. I ha reivindicat la tasca que realitza Òmnium Cultural per «treballar per la nació i enfortir el sentiment de pertinença», sempre al costat de la llengua i entenent-la com un «instrument de cohesió social». «Això passa per guanyar nous parlants i incrementar-ne l’ús social», ha remarcat Antich, referent al català, i ha demanat que «continuï sent llengua de prestigi, capaç de participar en plena igualtat amb les llengües d’ús global en els debats sobre les grans qüestions del nostre temps».
La filosofia en català, una manera de veure el món
«És un gran orgull per a mi, encara que se’m faci estrany atesa la meva manera de ser, veure el meu nom afegit a una llista de personalitats tan rellevants, i és també un plus de responsabilitat», ha afirmat Pere Lluís Font durant el seu discurs. En aquest, ha aprofitat per reivindicar Catalunya com una nació, així com la utilitat i la necessitat de la filosofia i, més concretament, filosofia en català: «Penso que si som una nació és perquè tenim una llengua pròpia». En aquest sentit, ha remarcat «una manera de veure el món» ja que «cada llengua despunta la personalitat dels seus parlants».
Davant del que ha qualificat com a «autoodi» o «servitud voluntària», Pere Lluís Font ha demanat una «revolució mental» en termes lingüístics, i també ha fet referència al recent anunciat Pacte Nacional per la Llengua. «Caldrà reforçar-lo amb la màxima eficiència i complicitat abans que sigui massa tard per remuntar la davallada de l’ús social», ha assegurat. L’acte, que ha comptat amb la presència institucional dels presidents de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa; del Parlament català, Josep Rull; els consellers Sònia Hernàndez i Francesc Xavier Vila, i els expresidents catalans Pere Aragonès, Artur Mas i Jordi Pujol, entre altres personalitats, ha acabat amb el cant dels Segadors.
L'apunt
Una vida dedicada a la filosofia
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.