Vida i pensament a través de cartes

Com comentàvem en una ressenya de fa uns mesos, Simone Weil (1909-1943) és una de les figures intel·lectuals més destacades i interessants del segle XX. Filòsofa, mística, obrera i membre de la resistència francesa durant l’ocupació nazi; el pensament de Weil és un calidoscopi amb múltiples ramificacions que aborden temes com el valor del treball, l’opressió social, el totalitarisme, l’atenció, la contemplació i la transcendència, des d’un particular punt de vista heterodox i fora de tota norma. Sempre del costat dels més desafavorits, Weil no bandejà cap qüestió important del seu temps, intentant donar una resposta als grans interrogants des de la lucidesa i el compromís.

Per endinsar-se en la figura de Weil, tenim en català un excel·lent breviari, elaborat per Emilia Bea (gran coneixedora de l’obra weiliana) i editat per la Universitat de València, que recull un conjunt de cartes adreçades per la filòsofa francesa a diversos interlocutors i que, precisament, donen compte dels seus interessos més pregons i vitals. Una mena de biografia configurada a partir de cartes especialment representatives de les diferents etapes de la seva evolució personal, en escenaris com ara París, Marsella, Nova York o Londres. Un llibre que ofereix una imatge molt fidel dels neguits de Weil, sempre abocada a pensar la malaurança i el desarrelament imperant al món.

Aquest epistolari inclou cartes amb figures com Alain, Artés, Maritain, Thibon o els pares de la Weil, que es poden entendre com una cartografia en construcció del pensament i la personalitat de la filòsofa. A banda del treball, la qüestió social i el totalitarisme, sempre presents en aquestes cartes, i despunta també la consideració de l’atenció, un concepte clau en els treballs de Weil de mitjans dels anys 30. Segons la filòsofa, l’atenció és una facultat per la qual ens buidam de les nostres projeccions sobre el món i deixam a les coses parlar per si mateixes. Considera el món com un text que per a poder ser llegit necessita una mirada neta, depurada de l’egoisme inherent a la nostra condició. El moviment de l’atenció és, per tant, un moviment d’ascesi de la nostra ànima que ens apropa a la possibilitat de poder contemplar la veritat.

Així, l’atenció i l’espera, facultats essencialment lligades en Simone Weil a la recerca de la veritat, es desenvolupen de forma natural a través de la literatura epistolar i, per això, com diu l’editora, el llibre pretén ser també una crida d’alerta davant del risc de desaparició d’aquest gènere literari. Una petita joia condensada en forma de llibre, que dona compte no només del pensament weilià, sinó d’uns anys de profunda conflictivitat d’una Europa en runes. Un llibre més que recomanable donat el nostre context actual, on l’emergència de noves formes de sotmetiment amenaça la vida en comú i on el continent europeu sembla abocat a noves crisis profundes. Un llibret, lúcid i clarivident, que no us podeu deixar perdre.

L'apunt

Una vida de compromís

Simone Weil va tenir una vida breu, però molt intensa. Va néixer el 1909 al si d’una família jueva agnòstica, estudià filosofia a l’École Normale Supérieur, on fou alumna del filòsof Alain, i va exercir uns anys com a professora d’institut. Atreta per la qüestió social, es va comprometre activament amb la vida sindical, arribant a deixar la seva plaça de professora per a treballar en diverses fàbriques. També va participar en la Guerra Civil espanyola, en les files dels anarquistes, i durant l’ocupació nazi de França es va refugiar a Marsella amb els seus pares. El 1942 es va traslladar a Nova York i, posteriorment, a Londres, a fi de col·laborar amb la Resistència. Va morir de tuberculosi a l’edat de 34 anys. En els seus escrits, la majoria dels quals van ser publicats pòstumament per Albert Camus, denuncia el totalitarisme i desenvolupa una anàlisi rigorosa de l’opressió social i el desarrelament. Una obra que actualment atreu l’atenció de lectors i estudiosos d’arreu del món.