‘Elements’ i altres poemes

La pedra contorna les venes,
dels teus camps austers.
Ocells canten per un món,
sense mal ni ciment.

L’aigua eixuga la terra
per on desapareix l’esbarzer,
camins que es tanquen
a l’afany depredador.

El teu aire, de fum,
tot ell n’és ple.
El foc sagrat
s’apaga en el fons
d’un got de vi.

MARINA

Amarat de la sal i la teva claror,
em vaig submergir en el fons de ton ventre.

Al clarobscur de l’amor matern,
nedava amb estols de meduses sagnants.

En el llaç de la vida profunda,
els colors dels peixos il·luminaven el somni.

En el contorn de la marina, rivetejada d’or,
s’estenia arreu el dolor de l’enyor.

TERCERA

Variaria l’eix de la terra,
per retrobar el teu amor.
Escriuria missatges,
a parets esbucades;
conrearia flors,
en un avenc sense fons.
Decapitaria la serp,
per entrar en el reialme;
menjaria dels fruits,
prohibits per les lleis.
Adoraria deesses,
de cultures antigues;
jugaria en els temples,
amb els daus i l’atzar.
Variaria l’eix de la terra,
per retrobar el teu amor;
invertiria els rellotges,
per reconèixer el teu rostre.

INCERTESA

En un temps esbargit
ma patir necessita supura.

Passar el temps,
passar del temps
en distància del mar.

De l’ona guardar,
la paraula que arriba
dels confins de l’aigua.

Pluja d’estels a la nit,
oblit d’una carícia
tan present i tan absent.

Passar el temps,
passar del temps
per veure i guardar
el somrís aureolat.

DESAMOR DE PARAULA

Amor... només un mot
robat al desert
obert a l’horitzó
del mar.

Amor... només un mot
que es fa
amb el rivet
del llavi
de les paraules.