Art, experiència estètica i noves tecnologies

Les noves tecnologies han tingut un gran impacte en l’art contemporani, fins al punt que avui dia podem parlar d’una nova era d’audiovisualitat digital. Analitzar les bases d’aquest procés i avaluar els canvis i transformacions de l’era analògica a l’era digital és el que es proposa l’estudi La transformación tecnológica del arte en la sociedad contemporánea elaborat per Pau Frau, doctor en filosofia, músic i professor d’estètica i filosofia contemporània de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Una obra que, al llarg de sis capítols dividits en dues parts, traça una cartografia de les grans fites dels canvis tecnològics dins el terreny de les arts, des de la mecanització de l’època industrial fins a l’actual producció informàtica.

Amb un estil clar i reflexiu, el llibre aborda els canvis centrals en les categories de l’experiència estètica introduïts pels nous mitjans tècnics, així com la seva transformació i difusió en un món d’imatges. Així, s’aborden i s’expliquen els canvis en nocions o categories com matèria, temps, composició, obra, artista, espectador i experiència, ressaltant i avaluant la seva redefinició en la teoria estètica actual. I és que la tecnologia digital ha canviat bona part de la producció artística i estètica, i l’Estètica i la Teoria de l’Art, necessiten actualitzar-se i respondre a aquests reptes i transformacions profundes. La investigació s'endinsa, així, en el terreny de les pràctiques emergents del Lives Audio/Visual performance i, mitjançant l’estudi de les reflexions dels mateixos artistes, elabora una reflexió crítica per avaluar l’impacte exacte de les noves tecnologies en la producció de les noves realitats artístiques i estètiques.

Amb tot, un dels punts que més m’agradaria ressaltar del llibre és l’estudi del sorgiment del cinema a l’època industrial i la seva consolidació en els debats teòrics del segle XX. Així, a banda de l’anàlisi dels textos cinematogràfics més característics, l’obra ofereix una excepcional panoràmica sobre el debat de l’estètica del cinema introduït per Walter Benjamin a L’obra d’art en l’època de la seva reproductibilitat tècnica (1936) i continuat posteriorment per Theodor W. Adorno en obres com Teoria estètica (1969). Tal com expressa Frau, en la perspectiva benjaminiana, el cinema no ha de ser assimilat a l’esquema tradicional de les belles arts, sinó que més bé, la cinematografia suposa una nova forma d’art que desestabilitza i romp amb l’esquema tradicional. L’esquema ha de ser transformat per entendre aquesta nova realitat artística que varia l’experiència estètica, que passa a partir d’ara a estar mediada per l’experiència audiovisual. De relleu d’aquest anàlisi, un concepte o categoria central serà el muntatge, que variarà la manera de construir els objectes artístics i que serà central en les avantguardes, però que també serà explotat acríticament per la indústria cultural de masses enfocada a l’entreteniment.

Sigui com vulgui, l’estudi del professor Pau Frau representa una immillorable via d’accés a l’estudi de les transformacions en el terreny de l’experiència estètica i les belles arts dels darrers tres segles. Una porta oberta a l’univers de les noves tecnologies aplicades a aquest inestable territori humà de la mirada artística. Unes tecnologies que varien la nostra manera de sentir i sentir-nos, de gaudir de la bellesa d’allò que les mans -o les màquines- poden produir i crear. Esperem que llibres com aquest ajudin a repensar el lloc d’hibridació entre l’estètica i la tècnica en el nostre món actual, marcat sobretot per la nova realitat de la IA, i que ens ofereixin nous horitzons per a pensar críticament i experimentar l’art contemporani.