Per què no podem canviar els nostres estils de vida quan el nostre model de desenvolupament econòmic s’ha revelat ecològicament insostenible, causat enormes danys a nivell social i mediambiental, amb una especial violència infligida sobre els animals? La resposta a aquesta pregunta és una de les obsessions de Corine Pelluchon (1967), una de les filòsofes franceses actuals més importants i una pensadora de referència en qüestions d’ètica aplicada, animalisme i ecologisme.
Pelluchon, doctora en filosofia per la Sorbona i professora de la Universitat Gustave Eiffel, ha desenvolupat una filosofia centrada a repensar les coordenades civilitzatòries, des d’una perspectiva inclusiva, que critica i afronta els grans reptes socials i ecològics, com ara el canvi climàtic. Autora d’una quinzena de llibres, un dels punts centrals de la seva obra és reformular les bases de l’ètica, superant l’escissió entre teoria i pràctica, oferint un espai de qüestionament ètic centrat en la vulnerabilitat de la nostra condició humana i biològica i reivindicant una nova relació amb els animals.
Així, una de les seves obres més importants és Ètica de la consideració, on desenvolupa una ètica de les virtuts, a l’estela de Plató i Aristòtil, que intenta superar el llindar del perfeccionisme moral per situar-se en el pla de l’acollida de l’alteritat. Molt a l’estela de la fenomenologia de la corporalitat i el pensament de la diferència de Lévinas, Pelluchon considera que l’ètica ha de partir del reconeixement del propi fet ‘carnal’, per obrir-se a través de la humilitat i la vulnerabilitat, al reconeixement dels altres. El jo no és una illa i manté una relació d’interdependència amb els altres, l’entorn i la resta d’éssers vius.
D’aquí que la relació amb els animals sigui un punt central d’una obra que vol repensar la violència exercida contra els altres. Com ja demostrà a Manifest animalista (únic llibre de l’autora traduït al català), Pelluchon considera que la violència exercida històricament contra els animals és fruit d’un model de desenvolupament que els ha considerat com a meres ‘coses’, com a mers recursos o objectes destinats a l’explotació. Això ho mostren pràctiques com la ramaderia intensiva o la creació de la indústria càrnia a gran escala. La violència exercida contra els animals és solidària d’una visió negativa de l’altre que l’objectiva i li lleva els seus trets definitoris. De fet, històricament, la deshumanització i ‘animalització’ de determinats grups humans ha estat una pràctica habitual del colonialisme, el racisme o els moviments totalitaris. Considerar grups humans com a meres ‘coses’ a ser explotades, denigrades o destruïdes.
Així, una ètica que fomenti la compassió envers els sofriments dels altres, serà solidària d’una mirada diferent dels animals i podrà fomentar una empatia molt més àmplia que la determinada pels llindars de la mateixa espècie. Sentir la pròpia vulnerabilitat ens fa partícips de la vulnerabilitat dels altres, humans i no humans, i ens fa plantejar uns interrogants més oberts sobre els nostres llaços de solidaritat global. Reconèixer la vulnerabilitat, ens fa partícips a l’obertura del nostre entorn i del medi ambient i ens fa adoptar una postura ètica compromesa amb la preservació i la cura.
En altres obres com Ecologia com a nova il·lustració i L’esperança o la travessia de l’impossible, Pelluchon ha continuat desenvolupant aquesta postura ètica oberta a repensar les bases de la nostra civilització, proposant una raó dialògica i no merament instrumental que ens permeti, a través d’una nova imaginació política, superar els reptes climàtics i socials. L’esperança no és un mer optimisme, sinó l’obertura a l'imprevist que pren cura de tot allò que importa. L’esperança parla de la comunitat de sentit entre el passat, el present i les generacions futures i ens fa obrir el nostre sentit ètic per a construir una societat menys egoista. Una aposta per un futur molt més humà i empàtic. Sigui com vulgui, l’obra de Corine Pelluchon és tota una fita del pensament contemporani, que cerca posar l’accent en qüestions d’extrema urgència. Qüestions en les quals ens hi va la supervivència.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.