L’explosivitat de les emocions

«Vull entendre el malestar perceptible al començament del segle XXI a través de la lent d’una sèrie d’emocions». Amb aquestes paraules es pot resumir el propòsit d’Eva Illouz, una de les intel·lectuals més destacades de l’actualitat, al seu punyent llibre Modernitat explosiva, un diagnòstic de la contemporaneïtat a través de l’anàlisi de les emocions més característiques de les nostres societats. Així, la sociòloga jueva desplega una potent lent d’anàlisi que, conjugant sociologia, filosofia i literatura, desgrana el teatre de les emocions que constitueixen de manera ambivalent el nostre present vital i polític.

A través de nou capítols, dividits en tres parts, Illouz centra la seva atenció en emocions com la por, la decepció, l’esperança, l’enveja, la nostàlgia, la gelosia, l’orgull, la ràbia, la vergonya o l’amor, per a mostrar com aquestes emocions estan ben incrustades en la modernitat occidental i són cultivades intensament per l’economia, la política i la cultura. Unes emocions ambivalents, socialment parlant, que defineixen l’experiència moderna de la moral i la psicologia. Per això, segons l’autora, vivim en un present tan volàtil i explosiu. «Les crisis latents de la societat contemporània no es poden deslligar de la textura de les seves emocions», assegura la sociòloga, que orienta les seves anàlisis cap a un territori que il·lumini els conflictes emocionals dels individus actuals.

Un dels capítols més destacats és el dedicat a la nostàlgia o «absència de llar» que, de manera magistral, retrata el sentiment de no pertinència i desarrelament que recorre la modernitat. En aquest sentit, la manca d’espai propi genera una emoció d’exili perpetu i manca de perspectiva que, socialment, pot generar discursos i polítiques regressives o reaccionàries, com seria el cas del populisme dretà i el nacionalisme territorialitzat. Un discurs que filosòficament entroncaria amb les anàlisis de Heidegger al voltant de «la pèrdua de món» i que podria desembocar en una afirmació nacionalista del territori propi enfrontat l’alteritat. Una explosivitat afectiva que pot tenir conseqüències catastròfiques.

Un altre dels punts destacats del llibre d’Illouz és el paper que atorga a la literatura. L’obra està amarada d’exemples extrets del món literari que permeten entendre i modelar l’experiència de les emocions i veure com aquestes han definit l’univers simbòlic occidental. Així, hi trobam, entre altres, referències a autors com Flaubert, Proust, Kafka o Joseph Roth, que han modelat l’imaginari afectiu de bona part del món modern. La literatura, però, no entra en conflicte amb l’anàlisi més raonat i sociològic, sinó que mostra una de les cares més fonamentals del procés de subjectivació modern i el que implica per a la cultura.

En síntesi, Modernitat explosiva és una obra cabdal per entendre el nostre present. Una obra fonamental per a tots aquells que vulguin resseguir el món afectiu de la nostra modernitat i reflexionar sobre les implicacions individuals i socials d’aquest territori emocional i explosiu. Com diu Illouz, «la vida interior enganxa i cohesiona allò col·lectiu i idiosincràtic, allò general a allò autobiogràfic. I una autoconsciència adequada per mantenir units el component social i psicològic (…) I quan podem posar nom a aquestes emocions, a vegades podem generar revolucions, privades o col·lectives».