Els joves, la punta de llança del català

La programació d’activitats, íntegrament en català, ha estat farcida de tallers com teatre, tir de fona, taller de glosat, ball de bot, vermut literari, taller de llata, ganxet i punt mallorquí, entrega de premis literaris i recital de poesia, taller de ximbomba, castellers, taller de truc, activitats infantils, etc. A més, també hi ha hagut conferències de sociolingüística, ecologisme, mitjans de comunicació en català i xerrades literàries. Durant el vespre i la nit hi hagué un gran concert amb els grups Pitxorines, Maria Hein, O-ERRA, Pep de la Tona, La Fúmiga i Fades que posaren la cirereta al dissabte. Després d’una nit llarga de festa i bauxa, centenars de joves es retiraren a la zona d’acampada i es ficaren dins les tendes de campanya per dormir, contar rondalles (o practicar altres activitats formatives). Ja ho deia Josep Maria Llompart: «El país es fa de dia, però també els vespres».

L’endemà, diumenge, les activitats i tallers continuaren envoltades d’un ambient amistós i familiar. I és que l’Acampallengua, esdeveniment amb trenta anys de rodatge, s’ha convertit en una autèntica punta de llança per a tots els joves de Mallorca que estimen la llengua del país. Aquesta trobada anual serveix per reforçar els vincles entre tots els pobles de l’illa per recordar-nos qui som i d’on venim, quina és la nostra llengua i identitat i, sobretot, què ens agradaria arribar a ser. «Voler l’impossible ens cal, i no que mori el desig» (Marià Villangómez) ha estat el lema d’enguany. Un lema que s’ha materialitzat durant aquests dos dies d’unió i germanor. Una vegada més, l’Acampallengua ha servit per omplir d’esperança el futur, una esperança que ve infundada pel compromís de les noves generacions amb el català. Aquest cap de setmana, les banderes han sortit al carrer, la llengua ha sortit a passejar orgullosa i falaguera, el ball i la música han envaït cada racó del poble i milers de joves s’han unit a la festa entre rialles. Rere el Castell de Santueri, s’ha pogut veure un Arc de Sant Martí quadribarrat i l’horitzó s’ha tenyit de tots els colors i matisos de la nostra llengua.

L’Acampallengua no ha estat l’únic esdeveniment que demostra la força i compromís dels joves envers el català, sinó que la setmana següent, dia 8, 9 i 10 d’abril la Universitat de les Illes Balears ha acollit el XXII Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana, organitzat per Bartomeu Carrió i Ricard López, alumnes d’aquest mateix grau a la UIB. El congrés ha reunit un centenar d’estudiants d’arreu dels Països Catalans de diferents universitats (UAB, UV, UdG, UB i URV) per establir vincles d’unió entre els territoris. Aquests dies s’han fet una dotzena de conferències: sociolingüística, mètrica, literatura, Ramon Llull, folklore i identitat mallorquina, etc. Els ponents han estat professors com Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’IEC, Maribel Ripoll, Elga Cremades, M.M. Vanrell, Pere Rosselló i Margalida Pons, entre d’altres. A més, s’han fet rutes literàries i de llegendes per Ciutat, jocs de coneixença, un trivial sobre cultura de Mallorca i molta bauxa durant la nit. Durant aquests tres dies hi ha hagut un intercanvi de coneixements i diversitat lingüística. Durant la trobada, han convergit diferents varietats dialectals i s’han pogut sentir molts d’accents, paraules i expressions d’arreu dels Països Catalans, fet que demostra la gran riquesa i plenitud de la nostra llengua.

Coincidint amb el darrer dia del congrés, dia 9 d’abril a les 14 h, els estudiants i professors de la Facultat d’Educació i del Grau de Llengua i Literatura Catalanes es varen reunir per mostrar la seva oposició al Pla de Segregació Lingüística de l’actual govern, proposta que no té cap fonament científic ni pedagògic. Aquesta només és una mostra del rebuig frontal que ha mostrat la comunitat educativa, els alumnes i les famílies envers aquest despropòsit educatiu, condemnat al fracàs, que només respon a interessos polítics i partidistes.

Un altre acte ben important és que dia 10 de maig se celebra a Santa Maria la Diada per la Llengua, juntament amb una gran ballada popular amb sis grups de ball de bot de Mallorca. Aquesta trobada és organitzada per l’Obra Cultural Balear per tal de celebrar la nostra llengua, cultura, balls i tradicions, però, sobretot, per reivindicar els nostres drets lingüístics com a societat civil.

En tan sols un mes hi ha hagut tots aquests esdeveniments, fet que demostra tres coses. Primera, els mallorquins encara resistim i continuam lluitant per defensar la nostra llengua i identitat. Segona, no estam sols en aquesta lluita, els nostres companys, els catalans i valencians estan amb nosaltres. Tercera, i la més important, els joves s’han convertit en la punta de llança del català. El nivell de participació del jovent en activitats culturals, artístiques i literàries en favor de la llengua està creixent. La consciència lingüística de la societat mallorquina també està augmentant i, sobretot, el català té futurs parlants que la faran servir amb orgull i la defensaran tal com es mereix.