De la terra en desús en surt el profit
La iniciativa va prendre forma abans de l'estiu a les parròquies de Cala Millor i d'Artà. "Sabíem que a la majoria de petites finques les ametles i les garroves queden als arbres", explica Miquel Àngel Caldentey, el tècnic comunitari de Càritas Llevant. Així, i davant "l'augment de persones en atur des de feia mesos i que no cobraven cap prestació, pensàrem que una manera de millorar la situació dels desocupats i de les terres en desús de Mallorca passava per collir-ne les ametles i garroves", indica. Es tracta d'uns fruits que tanmateix s'haurien acabat podrint als arbres. Un sou suat Ara per ara, aquests collidors d'ametles tenen nou finques per fer-hi feina a Cala Millor i a Son Servera i cinc més a Artà. En grups de dotze, envesteixen cada matí la tasca. "Preferim les garroves, perquè van més cares, són més fàcils de collir i l'arbre fa ombra", comenta un dels treballadors que no dubta que "de les ametles també en treim profit".
Espolsar ametles i garroves fa taleca
Amb el lema "Si ens dónes la teva collita, uns altres podran menjar" la parròquia de Cala Millor ha trobat una solució per ajudar els més necessitats i els oblidats camps mallorquins. Juntament amb l'associació Dignitat i Feina, han posat en marxa una campanya de recollida d'ametles i garroves que ofereix un mitjà a aquells que ho necessiten. La iniciativa, sorgida l'any passat, consisteix a oferir a 25 joves la possibilitat de treballar en la recollida d'ametles i garroves en algunes finques que els seus propietaris tenen abandonades.
- Ha mort Manel Domenech, incansable lluitador per la Llibertat i la República
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Tot a punt per a la Diada per la Llengua més reivindicativa: «No es pot agredir impunement la llengua, el territori i la memòria d’un poble»