La cel·la 211 de Monzón
El mallorquí Daniel Monzón presentà ahir al Festival de Sitges la seva darrera pel·lícula, Celda 211, un thriller carcerari protagonitzat per Lluís Tosar que arribarà a les nostres pantalles el pròxim 6 de novembre. Ara bé, amb paraules del mateix director per a dBalears, "estaria encantat de poder dur-la en persona també a Mallorca i faré tot allò que pugui per aconseguir-ho".
“Sempre intent que la història sigui la protagonista, i no jo”
Daniel Monzón és, abans d'un gran director de cinema, un autèntic amant del setè art. Així ho demostrà ahir horabaixa davant un públic majoritàriament jove -alguns dels quals amb intenció de seguir-ne les passes- que estibà el teatre Municipal de Palma en un acte organitzat pel Club Ultima Hora. Javier Matesanz, periodista i col·laborador de dBalears, amb qui coincidí cursant els estudis de Ciències de la informació i la imatge, fou l'encarregat d'iniciar la xerrada en un col·loqui que ell mateix dirigí. Monzón explicà "l'aventura" que suposà enregistrar la prestigiosa Celda 211, per a la qual visità presons, entrevistà reclusos i n'utilitzà alguns durant el rodatge. "Necessitava agafar un estil i un esperit concret perquè l'espectador la sentís autèntica", comentà el director, que de bon començament cercà allunyar-se "dels tòpics de les pel·lícules de presons". Monzón rememorà algunes de les primeres passes en el món del cinema després d'haver treballat com a crític i periodista. La participació a Torrente: El brazo tonto de la ley, en un paper d'extra molt histriònic, li permeté situar-se com a actor i apreciar l'esforç d'aquests.
- Ha mort Manel Domenech, incansable lluitador per la Llibertat i la República
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Tot a punt per a la Diada per la Llengua més reivindicativa: «No es pot agredir impunement la llengua, el territori i la memòria d’un poble»