Garzón hi veu motius ideològics
Garzón no es dóna per derrotat. El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón presentà ahir un recurs d'apel·lació davant de la Sala Penal del Tribunal Suprem en el qual al·lega que han estat "motivacions ideològiques" les que han motivat "grupuscles i organitzacions marginals" a exercir una acció contra ell.
Sus al canvi de noms franquistes
El carrer Tinent Oyaga situat a la zona de la plaça de Toros passarà a partir de demà a denominar-se carrer de la Concòrdia. Amb aquest primer canvi, Cort arrancarà així la campanya –anunciada fa un any– d’eradicar els 68 noms de vials afins al règim franquista que foren instaurats per decret el 1942.
Pels qui moriren defensant la llibertat
"Hi tornam perquè no hem rescabalat, hi tornam per servar la memòria dels qui moriren pel fet de defensar unes idees, hi tornam perquè de moltes persones, encara no sabem ni on moriren, ni on romanen les seves restes. Hi tornam i hi tornarem per fer memòria. Contra la desemparança i la buidor, demanam justícia". Amb l'emoció a flor de pell, enmig dels testimonis de familiars assassinats o desapareguts, amb una defensa en veu alta de la república i amb paraules de suport al jutge Baltasar Garzón, varen tenir lloc a Manacor i a Porreres els actes d'homenatge a les víctimes del franquisme.
Nova allau de suports a Garzón
El jutge Baltasar Garzón va rebre ahir una nova allau de suports des de diferents partits polítics i sindicats, que en criticaren la suspensió cautelar com a jutge de l'Audiència Nacional decidida pel Consell General del Poder Judicial. El ministre de Foment i vicesecretari del PSOE, José Blanco, va advertir que darrere la campanya de "persecució i demolició" al magistrat hi ha persones "molt dolgudes" per les investigacions del cas Gürtel.
“Contra la impunitat” reclama justícia per les víctimes del franquisme
Els actors Aitana Sánchez-Gijón, Juan Diego i Juan Diego Botto, i els escriptors Almudena Grandes i Juan José Millás protegits per col·legues, familiars i representants de víctimes de la Guerra Civil i del règim franquista han presentat avui el vídeo "Contra la impunitat". El vídeo, amb el subtítol "Per la dignitat de les víctimes del franquisme", té com objectiu "sensibilitzar l'opinió pública" i "fer visibles les 113.000 famílies" que van perdre familiars en la guerra i la postguerra. A més, es vol "reclamar els Drets Humans" d'aquestes víctimes que continuen estant enterrades en fosses comunes i els seus expedients estan tancats, sense oportunitat que siguin investigats ni hi hagi judici perquè hi ha "una falta de voluntat política", segons ha indicat Millás.
Memòria i franquisme
La Junta d'Andalusia ha localitzat 614 fosses del franquisme al seu territori, entre les quals, si més no, en falta una, la que conté les despulles de Lorca, dos toreros i un mestre d'escola. No ha fet públic si pensa exhumar-les. En canvi ha donat a conèixer les xifres de la repressió perpetrada per republicans i feixistes a la regió: 8.367 dels uns per 47.399 dels altres.
Calvo escoltaria qualsevol proposta sobre el monument de la Feixina
La darrera intervenció al monument, ara fa més d'un any, consistí en llevar la llegenga original. Foto: J. Lladó. La batlessa de Palma, Aina Calvo, ha subratllat que "sempre" té les "portes obertes" a qualsevol proposta relacionada amb el monument al Creuer Baleares que presideix la plaça de la Feixina, si bé ha recordat que durant aquesta legislatura ja va prendre una "decisió complicada" perquè hi fos present un "tractament igual per a totes les víctimes, respectuós i eliminant aquells elements que estaven directament connectats amb els actes d'elevació del franquisme". Després de presentar la Fira d'abril 2011, Calvo ha respost així a la proposta que aquest matí ha fet EU de demolir l'esmentat monument, en ser un "símbol de la repressió", a fi de construir-ne un altre al seu lloc, que defensi la pau i els drets humans.
Memòria de Mallorca es querella contra Varela
L'assocació Memòria de Mallorca (MdM) va presentar ahir de manera conjunta amb l'Associació de Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMHC) una querella per prevaricació contra el magistrat del Tribunal Suprem (TS), Luciano Varela, i contra el president de la Sala Penal d'aquest òrgan, Juan Saavedra, perquè considera que ambdós van cometre prevaricació en els resolucions que portaren a la banqueta dels acusats el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón per la investigació dels crims franquistes. Respecte de Varela, que ha estat l'instructor de la querella contra el jutge, els col·lectius consideren que va prevaricar en mantenir la imputació a Garzón.
- [VÍDEO] Cañadas (Vox) reconeix que volen aconseguir que l’ensenyament sigui «tot en espanyol» excepte l’assignatura de català
- 15J: Més de seixanta entitats convoquen la manifestació contra la massificació: «Per una vida digna, aturem la turistificació!»
- Ha mort Jaume Santandreu, apòstol dels exclosos, lluitador per la Llibertat i escriptor
- L’Assemblea de Docents denuncia l’ofensiva contra l’educació pública: menys català, més càrrega laboral i desviació de recursos
- Què en pensau de l’acord PP-Vox per a l’aprovació dels pressuposts?