El carrer Tinent Oyaga situat a la zona de la plaça de Toros passarà a partir de demà a denominar-se carrer de la Concòrdia. Amb aquest primer canvi, Cort arrancarà així la campanya –anunciada fa un any– d’eradicar els 68 noms de vials afins al règim franquista que foren instaurats per decret el 1942.
Serà en un acte simbòlic en el qual se substituirà l’antiga placa d’aquest tinent franquista –que morí en combat defensant la repressió militar del poble–. El nou vial es denominarà la Concòrdia. Per a la decisió d’aquest nom, l’Ajuntament ha tingut en compte el criteri de valors amb els quals la ciutat se sent més identificada.
La resta dels 67 carrers de militars franquistes i falangistes que perduren a Palma s’aniran llevant de manera progressiva. Amb tot això, el Consistori preveu que la capital quedi parcialment neta d’aquests vestigis antidemocràtics abans que finalitzi aquest any.
Per això, aquest mes convocarà el concurs per adjudicar el disseny de la resta de plaques i fer efectiva la nova retolació dels carrers. Les noves plaques que s’instal·laran a l’Eixample seran metàl·liques i vitrificades en comptes de les de marbre que hi ha col·locades pel nucli antic. No obstant això, també es mantindrà el material de les que es troben al centre històric.
Les plaques metàl·liques estan fetes d’un material molt més econòmic que d’entre 50 i 71 euros, mentre que les plaques de marbre costen al voltant de 96 euros. Hi ha dos tipus de plaques metàl·liques: unes de vitrificades amb les voretes de 25 mm que permeten un doble sistema de col·locació i unes altres amb les vores de 7 mm per ser instal·lades a les parets.
A part d’aquesta diferència significativa de preu que tenen les plaques metàl·liques, Cort ha avaluat altres avantatges a l’hora de decantar-se per aquest material: la fàcil instal·lació, la versatilitat en la col·locació i el temps de subministrament. Les metàl·liques triguen entre 15 i 20 dies i les de marbre entre 30 i 40 dies. Tanmateix, aquests canvis deixen al marge prop d’una trentena de noms que són anteriors al decret de l’any 1942.
El monòlit o la creu dels Caiguts, vestigis pendents
Ha passat un any des que Cort anuncià la decisió de retirar les reminiscències franquistes i a la ciutat de Palma encara hi ha símbols i monuments al·lusius al bàndol feixista de la Guerra Civil i de la dictadura. L’eradicació dels noms dels carrers franquistes és un primer pas. Però hi ha associacions com la Memòria Històrica que demanen l’eliminació de les restes més visibles del franquisme, com els monuments de la Feixina i de la plaça de Santa Catalina o la creu dels Caiguts a la Seu.
Per aquesta associació, la lluita no s’hauria d’aturar amb només la supressió dels 68 vials. Caldria ser valents i proseguir amb la retirada de tots aquests símbols. En aquest darrer cas Cort anuncià que el contextualitzaria amb una placa adaptada a valors democràtics. Però hi ha ciutadans que demanen que es reobri un nou debat que plantegi el seu enderroc.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Un conco de mon pare també el van enviar a la península, ja al final de la guerra i va estar a la batalla de l'Ebre. Crec que tenia 16 anys. Però com que ésser-hi a la trinxera no era lo seu, al final, va fer l'amor i no la guerra i trobà al·lota a un poble de la Rioja. Finalment es va casar amb ella.
A En Joan Melis: Estic d'acord en el fet que als dos bàndols hi havia de tot. El meu pare va estar a la batalla de l'Ebre, i a Tortosa hi havien famílies que havien quedat dividides. No vull dramatitzar, però es disparaven d'una banda a l'altra i potser éren germans de llet. Aixó sí: una màxima que va apfrendre el meu pare a la guerra és que de valents no n'hi ha, o bé n'hi ha molt pocs. A l'hora de córrer, un comissari polític roig era el primer de la fila. Com també hi havia criminals que vestien la camisa blava. Un tio meu, que va romandre amagat durant els 3 anys de la cruel contesa, el dia en què vàren entrar les tropes autoanomenades nacionals, va sortir al carrer i va ostentar un càrrec al meu poble, una ciutat mitjana de l'Anoia, a Catalunya. Precisament ell va salvar a mon pare d`esser afusellat quan el vàren condemnar per "desafecto al régimen". Hi havia, però, autèntics criminals nats, com diu en Lombrosso, el jurista italià. Individus que en poseir un arma es transformen, i que en l'enemic no hi veuen la persona, sinó al monstre. En Franco va iniciar la guerra amb l'ajut dels alemanys i dels italians, ja ho sabem. I va anar per pèls que no el fèssin sant a aquest militar que, si no hagués triomfat el cop d'estat, ningú se'n recordaria avui. Al menys, crec que el nom de Franco ha de ser proscrit. Era un mal bitxo.
Maquiavel ... idó estem d'acord en el fons. Però no en les formes. Si me dius de llevar una estatua de'n Franco. Totalment d'acord que s'ha de llevar. Perme't que te conti una petita història personal, que crec farà que m'entenguis millor: El meu aví per part de mare era de Ferrol ... si el Ferrol que abans li deien del caudillo. La guerra el va agafar com mariner d'un vaixell de guerra. Va estar empresonat e inclús va estar a punt d'esser afusellat. Emperò de igual forma que havia "matarifes" a les files franquistes, també hi va haver persones com cal. Una d'elles va salvar al meu avi. No se si aquest franquista te un nom de carrer a qualque ciutat d'espanya, però si el tinguès jo estaria d'acord en que no li llevassin. Com qualqu ha dit abans ... hem de saber que van fer aquestes persones que tenen un nom de carrer. No pel fet de ésser noms posa't als temps d'en Franco s'han de llevar. I en quant a carrer amb noms de soldats, més d'un n'hi havia.
Hi ha a alguna ciutat o poblet de qualsevol estat del món un carrer, plaça o avinguda dedicada a Calígula, Hitler, Neró, Pinoxet, El Doctor Mort de Mathaussen? I perquè doncs sí aquí al general Franco, que va envahir la península amb personal africà, i començant per Andalusia va ser la causa de la mort de més d'un milió de éssers humans, d'una altra quantitat d'exiliats, mutilats i famílies desfetes? Aquest home ha de tenir encara monuments i carrers a l'Estat espanyol que el deïfiquin? El que passa és que encara hi ha por, que no s'ha comprés ben bé la dimensió de la masacre, masacre que va difuminar-se arran la segona guerra mundial i els somnis hitlerians i mussolinians. Amb la diferència que els aliats van considerar Franco com un titella que ja els hi anàva bé deixar-lo en el poder. Per què molts es volen enganyar a elss mateixos? Les coses són com són. La guerra del 36 al 39, perllongada durant anys amb execucions a les pareds dels cementiris, o amb l'aplicació del anomenat "garrot vil", va ser una desgràcia per moltíssimes persones, per molta bona gent. Cal esborrar tot símbol que doni coba als autors d'aquell període fosc i negre.
Tomeu, estic totalment d'acord amb la necessitat de les cometes. Potser també els hauríem de posar a l'hora de parlar de la democràcia actual en la qual hem de incloure als pressuposts la manutenció del rei-hereu d'en Franco sense menysprear en cap moment les coses que ha fet ben fetes que, tot i que trob que són poques pel sou que cobra, no se li han de negar. A aquest Estat se li va negar l'oportunitat de fer funcionar una república democràtica amb tantes cometes com vulguis i trob que ja és ben hora que tornem a tenir la oportunitat. Quant a si tots són o no assassins, me sap greu no t'ho puc dir però sospit que poc soldat ras hi deu haver i sí molt d'oficial responsable d'algunes de les atrocitats dels règim...
Això de que la república va ésser escollida pel poble s'hauria de dir entre cometes. I de tots es conegut o hauria d'ésser-ho, els desastres que es van fer al temps de la república, igual que també es van fer després. Molt d'odi entre uns i altres. Per jo està clar, que assassins no han de tenir cap carrer. Però són assassins aquestes persones relacionades amb el franquisme que tenen un carrer? Si ho son, fora.
LLMMO... jajajajajajajajajajajajaja... segur que no actues com a humorista?
Que la república va ser elegida pel poble és un fet. Que jo sabi hi va haver eleccions i això se coneix com democràcia, com a mínim al meu poble. Una democràcia potser que primarenca i no com l'entenem ara però l'única que hi havia. Que l'alçament franquista va ser un cop militar és un fet. Que jo sabi que els exèrcits s'alcin contra el poder democràticament establert està lluny de ser democràtic. Amb tot això, la guerra civil va ser cruel per les dues bandes. Famílies destrossades, germans contra germans pel fet d'haver estat en el lloc equivocat en el moment equivocat... No s'ha d'oblidar la guerra civil ni els 40 anys de dictadura posteriors però no crec que sigui just que aquells que s'alçaren contra la voluntat del poble i imposaren la seva ideologia per la força de les armes tenguin un carrer amb el seu nom mentre encara se cerquen els cossos de molts dels afusellats d'amagat, enterrats qui sap on, a qui les seves famílies no poden retre homenatge. Quant a Jaume I, crec que no era un mercenari sino el rei d'Aragó i trob que comparar la conquesta d'una illa al segle XIII amb un cop d'estat al segle XX és 'pixar fora de test'.
Xavi, llegeix el tercer comentari, i tendràs resposta a la teva pregunta. Molta gent no escollir bàndol ... simplement li va tocar un.
Per cert LLMOO, a tu te vull com a professor d'història xddddd