La rumba d'Estopa aterra a Mallorca
Els germans Muñoz varen omplir el recinte de Son Fustaret (Palma) en la presentació de 'Rumba a lo desconocido', el novè treball d'Estopa.
Cornellà venera Estopa
Dos anys i dos dies després els catalans d’Estopa tornen a Mallorca. Han canviat la plaça de Toros pel Palma Arena i sota el braç hi duen un disc amb pocs mesos de vida, Allenrok. Parlam amb David Muñoz, el 50 per cent d’Estopa. dBalears ha parlat amb ells.
Estopa enceta la gira al Palma Arena
Qui hauria dit a aquells dos germans de Cornellà amb arrels extremenyes, que es passaven hores cantant en la cadena de muntatge d'una fàbrica de cotxes, que celebrarien deu anys d'Estopa sobre un escenari i davant quatre mil seguidors. El Palma Arena fou el punt de partida ahir d'una festa que s'allargarà enguany arreu de l'Estat. És una oportunitat única per als fans dels germans Muñoz. Un públic variat copsava des de l'horabaixa l'entrada del velòdrom. Malgrat que hagin passat deu anys d'aquella "raja de tu falda", sembla que la minifaldilla no passa de moda. El moment en què s'obriren les portes començaren les corregudes per aconseguir lloc en les primeres files d'un escenari que només ocupava mitja pista del velòdrom. Així mateix, una gran part del públic va gaudir dels seus ídols asseguts. David i Jose no es feren esperar i, passats només deu minuts de les 21.30 hores, fora llums, comparegueren de manera triomfal. La cridòria es despertà amb el tradicional "Bona nit, Palma" pronunciat en català. La cançó escollida per donar el sus al concert i a la gira fou Acelera un poco más, un dels seus primers èxits.
- Ha mort Manel Domenech, incansable lluitador per la Llibertat i la República
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Tot a punt per a la Diada per la Llengua més reivindicativa: «No es pot agredir impunement la llengua, el territori i la memòria d’un poble»