Incompliment generalitzat de la Llei antibarreres arquitectòniques
La supressió de barreres arquitectòniques a les Illes Balears es troba lluny de ser una realitat. I tot i així, és una obligació per llei que cap edifici mantengui aquestes barreres d'accessibilitat per a les persones discapacitades; siguin públics o privats, tenint en compte que no estan exempts de complir la norma comerços, hotels, empreses privades, etcètera. Aquesta és la denúncia pública que han expressat -una vegada més- tres entitats d'atenció al discapacitat aglutinades a Predif: ABDEM (orientada a l'escleròsi múltiple), ASPAYM (de lesions medul·lars) i REHACER (d'afectats per danys cerebrals adquirits). Totes acaben d'instituir els seus premis anuals per distingir o criticar l'obra de les entitats a favor de l'accessibilitat. El guardó favorable rep el nom de Per aquí anam, mentre que el dolent és Per aquí no pas; i seran lliurats el proper 19 de novembre. Segons Matias Bosch, president de Predif, "és un poc trist haver de premiar que es complesqui la llei". Tot i que les Illes Balears foren pioneres a regular la supressió de barreres (la primera llei data de 1993), l'impuls reformista ha quedat aturat. "Aquesta llei, i ho confirmava un decret posterior de 2003, donava un termini de 15 anys per fer les obres necesssàries".
- La diputada de Vox que ha impulsat la llei per urbanitzar en sòl rústic és propietària d’una empresa immobiliària
- La segregació d'alumnes per raó de llengua torna a fracassar: més del 80% de les famílies tria el català com a llengua de primer ensenyament
- Tots els horaris i itineraris de les marxes per la Pau i la Vida en solidaritat amb Gaza
- Elisa Rosselló: «Les dones, com a mares, s’han convertit en responsables de transmetre els estereotips que les han menystingut i relegat a l’àmbit domèstic»
- SIAU critica la Conselleria d'Educació per «ressuscitar places compartides per afavorir noms concrets»