El palmesà Carles Moyà, primer tennista de l'Estat que ha ssolit el número 1 en el rànquing mundial de l'ATP, va posar ahir data de caducitat a la seva extensa carrera. El jugador, de 34 anys, es retirarà el proper mes de desembre després de participar en el Màster estatal de tennis que es disputarà a Sevilla, escenari on va aconseguir un dels seus majors èxits -la Copa Davis de l'any 2004-, a causa d'una lesió en un peu que pateix des de fa "molt temps" i de la qual "mai no m'he arribat a recuperar".

Charly va anunciar que penja la raqueta després de 15 anys en el màxim nivell del tennis mundial, on ha guanyat 20 títols i ha disputat 24 finals, i ho va fer amb el sentit de l'humor que sempre l'ha carecteritzat. "Ja sabeu quina és la situació. Vénc a anunciar-vos un secret de domini públic", digué, moment en el qual l'ovació dels assistents a la roda de premsa duta a terme en un hotel madrileny va fer que aflorassin les primeres llàgrimes del palmesà.
"Posem-hi un poc de sentit de l'humor.

Vénc a comunicar-vos oficialment la meva retirada professional. És un sentiment que tenia i que volia comunicar quan n'estàs segur. Aquest dia ha arribat", apuntà Moyà, que va estar acompanyat en aquest acte per la seva parella sentimental, Carolina Cerezuela, el seu company Feliciano López, el capità de l'equip espanyol de la Davis, Carles Costa, a més de Miguel Magrets, capità de l'equip femení.

El tennista mallorquí va passar pel quiròfan el passat mes d'abril per intentar continuar en el circuit, però finalment no ha estat possible. "Les raons de la meva retirada es deuen a un problema en el peu que pateixo des dels 20 anys, una artrosi, i que em vaig operar el passat mes d'abril. Vaig estar set o vuit mesos de baixa i ho volia tornar a intentar", comentà l'exnúmero 1 del món. Però tot i la cirurgia les coses no van anar bé per al vencedor de Roland Garros l'any 1998, que explicà que "mai no em vaig arribar a recuperar". "No va sortir bé, i arran d'aquesta operació vaig tenir molts problemes col·laterals. Vaig començar a tenir mal en la part externa, una fractura, el tendó també el tenia lesionat, i ara, amb 34 anys, no hi ha opció", afegí.

Moyà lamentà que no s'hagués pogut acomiadar de la competició com li hauria agradat. "Volia jugar els grans tornejos i acomiadar-me, però vaig arribar a Madrid i encara que no estava al cent per cent, les ganes em superaren. Aquell no va ser el partit somiat, i allà em vaig adonar que havia arribat el moment. De ganes, en tenia moltíssimes, i m'he sacrificat per poder tornar, però vaig intentar-ho tot per curar-me i no va poder ser", digué el tennista. No obstant això, el palmesà no va anunciar la decisió de manera inmediata perquè ho volia tenir "completament clar". "M'he sacrificat després de l'operació per intentar tornar, som jove per a la vida, però per a l'esport ja som una mica major. Ho he intentat tot, han estat moltes hores de metges i rehabilitacions, però no ha pogut ser", explicà.

Moyà va fer balanç dels seus 15 anys de carrera, on ha viscut "molt bones experiències", encara que definí el tennis com un esport "solitari". Però, o precisament per això, el seu millor record és la victòria en la Copa Davis del 2004, un repte que tenia marcat després de quedar fora de l'equip l'any 2000. Pel palmesà, el punt d'inflexió en la seva carrera va arribar a l'Obert d'Austràlia de 1997, on va disputar la final davant Pete Sampras, i tot i caure davant el nord-americà es va fer mundialment famós. "Fou com somiar de despert. Quan vaig arribar a l'aeroport hi havia un munt de gent que m'esperava. No m'ho podia creure".

Sobre la seva relació amb Nadal, comentà que "sempre ens hem dut molt bé i ens hem ajudat mútuament. No crec que em degui res del que ha aconseguit". Finalment, Moyà va reconèixer que la seva pitjor derrota han estat les lesions. "Quan estàs lesionat ni tan sols tens l'opció de perdre", i que això ha estat el que, com a molts, l'ha fet retirar-se, no la falta de ganes, sinó perquè físicament estàs "malament". Una vegada acabada la roda de premsa i una mica més relaxat, va tornar a agafar la paraula per acomiadar-se a la seva manera: "Tot va començar a Austràlia, no hi vaig guanyar però em vaig fer popular. Es va obrir un cercle i això només es pot tancar amb un 'Hasta luego, Lucas!', finalitzà qui ha estat i serà una de les figures més importants en el tennis illenc, de l'Estat i dem món.