El retorn a la terra batuda del mallorquí Rafel Nadal, qui potser és el millor especialista que ha donat el tennis en aquesta superfície, va acabar amb un triomf demolidor sobre Fernando Verdasco en la final de Montecarlo, on ahir va guanyar el títol per sisè any consecutiu per 6-0 i 6-1. A la primera final entre dos espanyols al Principat des que Juan Carlos Ferrero hi va vèncer Carles Moyà en el 2002, Nadal va mostrar l'exquisidesa del seu tennis per doblegar Verdasco i sumar el títol 37 de la seva carrera, el primer d'enguany, en la final més curta d'aquest torneig en molts anys, en la qual va complir dos objectius: ara ja ha igualat el suís Roger Federer en el nombre de màsters 1.000 acumulats, amb 16, i se situa a un del líder, el nord-americà Andre Agasssi; a més, trenca una ratxa en la qual sortia dels torneigs amb les mans buides, iniciada el 3 de maig del 2009 a Roma.
Ningú no havia estat capaç, en l'era Open, de guanyar sis vegades seguides un torneig. Nadal ho va fer ahir, i a més sense cedir ni un sol set en el quadre, en doblegar Verdasco en només una hora i 25 minuts. Així sumà la seva desena victòria davant el madrileny, amb qui mai no ha perdut. Rafel Nadal es va rebolcar en la central de Montecarlo després de vèncer aquest títol tan especial per a ell. S'ha imposat ja en 34 partits consecutius en aquesta pista màgica, propietat de l'illenc. Per això les seves llàgrimes al final de la seva actuació foren gairebé lògiques.
Després de l'exhibició davant el serbi Novak Djokovic, 2 del món, en semifinals, s'esperava una mica més de Verdasco. Però la seva presència per primera vegada en una final d'un Màsters 1.000 i uns problemes a les cervicals van minvar el gran joc del madrileny, que s'encamina novament al grup dels deu primers. El revés de Nadal va ser l'arma executora de la final. Rafel va ser capaç, durant tota la setmana, de sentir la bolla i de destrossar els rivals amb aquesta facilitat aclaparadora que el fa gairebé immortal en terra. La prova va ser que durant la setmana del torneig només va cedir 14 jocs.
Guanyador a San José enguany i sabent que hauria tornat al 9 del món si hagués guanyat (quedarà el 12è avui), Verdasco va començar nerviós i va necessitar cedir set punts seguits per aconseguir el primer dels seus; gairebé cinc minuts d'inèrcia que van marcar el primer set. Molts errors del madrileny i absolut domini de l'illenc van caracteritzar aquesta mànega, amb cops que feien recordar el rei de la terra, vencedor de quatre Roland Garros.
Guanyar el primer parcial en només 35 minuts, sense cedir ni un sol punt de set i trencant tres serveis de l'adversari, van ser una llosa per a Verdasco, que ja amb 0-5 va recórrer a un fisioterapeuta per alleugerir-se la tensió de les cervicals.
El servei de Fernando (ha estat el segon que millor ha tret durant el torneig, amb 17 serveis directes fins ahir) va millorar al començament del segon set, quan a la fi va aconseguir executar-lo amb mestria, i va segellar el primer joc amb dos de directes. Però dos jocs després dues dobles faltes el van tornar a la realitat. Era Nadal novament, la seva pressió i fredor les que s'imposaven en una final de la qual s'esperava més tensió i més lluita, i en la qual Verdasco va tirar la tovallola quan va cedir un altre pic el seu servei per posar el 4-1 en el marcador amb una altra doble falta.
La dictadura de l'illenc es va tornar a posar de manifest. El partit només va tenir un lleuger matís de canvi quan Verdasco va disposar de cinc oportunitats de trencar en el sisè joc. Un exabrupte del madrileny es va sentir a la central del Principat, producte de la desesperació, tal com la seva imatge amb els braços estirats cap al cel suplicant fortuna. Una mica sí que li'n va arribar poc després en el millor punt del torneig, una delícia de deixades, globus, rematades i defensa que va acabar del costat de "Fer", que s'agenollà donant les gràcies però que no fou capaç de robar el servei a Rafel.
Com a exemple del retorn de la "bèstia sobre terra", aquella que durant el torneig ha guanyat tres sets en blanc, un dels quals a la final, i del renaixement de l'home que va definir la seva tornada a la terra batuda com un autèntic desafiament, després de no aconseguir acabar d'explotar en la gira americana a Indian Wells i a Miami (on va aconseguir semifinals), ha tornat a aconseguir l'èxit en la seva pista i en el seu torneig particular, a la vorera de la Mediterrània. Aquesta victòria corona el mallorquí com el dominador de la competició per sisè any consecutiu i per vuitena vegada en nou anys (només es va interrompre aquesta ratxa el 2004. Ferrero, derrotat per Nadal aquesta setmana també, va guanyar el 2002 i el 2003). Nadal es va emportar un xec de 434.000 euros i Verdasco, de 203.000.
Aquesta ha estat la cinquena final entre jugadors de l'Estat espanyol en un torneig de categoria Màsters 1.000 (des que es va crear aquest nivell el 1990) i la primera en vuit anys. El mes d'abril sempre ha estat favorable per a Rafel Nadal, que cada any mostra la seva fortalesa sobre la terra batuda. Hi ha guanyat 53 partits, 6 vegades a Montecarlo i cinc a Barcelona, on a partir d'aquesta setmana començarà la defensa del títol en el Comte de Godó. La seva darrera derrota en terra per abril es va produir dia 8 d'aquest mes del 2005 davant el rus Igor Andreev en els quarts de València.
