El suís Roger Federer va haver de sofrir durant 5 sets duríssims davant un Andy Roddick castigador per proclamar-se per sisena vegada campió de Wimbledon i fer història, perquè s'ha convertit en el primer jugador que guanya 15 títols de Grand Slam. En un apassionant matx a la pista Central, l'helvètic, que va superar la marca que compartia fins ara amb Pete Sampras de 14 grans tornejos, va haver de menester 4 hores i 16 minuts per superar el nord-americà, sisè favorit, segellar el resultat per 5-7, 7-6 (6), 7-6 (5), 3-6 i 16-14, en la que va ser la seva setena final consecutiva a l'All England Club. A més, va sumar la seva vintena final d'un Grand Slam, una altra marca que bat, per desbancar-ne el nord-americà d'origen txec Ivan Lendl, en una final que va presenciar Sampras des de la llotja de la "catedral".

Al tennis mesurat, controlat, elegant i que generalment frega la perfecció de l'helvètic li va faltar, ahir, un poc de precisió, en la que era la seva tercera final contra un Roddick sever al temple de l'All England Club. Federer no es va cruspir l'americà en tres sets fàcils com tants anticipaven. Clarament, reescriure la història de l'esport no és tasca senzilla i la pesada càrrega de la pressió que tenallava el suís va ser rendibilitzada per Roddick al mil·límetre per desbaratar el guió que tants tenien en ment. I, gairebé, per emportar-se el partit. I és que el de Nebraska es va treure de la màniga el factor sorpresa, a més d'un servei devastador, demolidor, assassí, per guanyar el primer set per 7-5 .

El segon parcial es convertia en un altre torcebraç espinós per a un Federer que es negava a perdre els nervis. Va ser un set de vertigen en el qual va caldre forçar el tie break. I aquí Federer va desplegar tots els seus recursos.
Això sí, al campió de Roland Garros el varen ajudar, i molt, les negligències del seu oponent. Roddick va arribar a tenir un suculent avantatge de 5-1 i va desaprofitar un punt de set quan va enviar, per a incredulitat, horror i sorpresa de la graderia, una volea fàcil en l'altra banda de la pista. Un error colossal i, potser, determinant. Federer, més centrat que mai, va remuntar aquestes 4 bolles de set fins que la fortuna li somrigué i pogué passar aquest examen per 7-6 (6).

Després de la recuperació èpica del suís, el tercer parcial va tornar a ser un duel acarnissat en el qual ningú no regalava res. Es va resoldre novament en un tie break que va guanyar amb relativa comoditat Federer per 7-6 (5).
A Roddick li tocava estrènyer les dents. I ho va fer en el quart set. De dues ocasions de trencament que va tenir, n'aprofità una (el 3-1) per arribar a posar-se 4-1 i emportar-se aquesta mànega per 6-3. Ho va afirmar en la vigília, quan advertia que ningú no accedeix a una final per accident. El cinquè parcial va ser de bogeria, absolutament vertiginós. Varen fer falta 95 minuts per posar el punt definitiu a una final que té ja el nombre més alt de jocs (amb 30) en el darrer acte. Federer va sofrir una cosa de no dir, però la història el cridava. Ell, després d'un patiment increïble, va aconseguir arribar a temps a aquest moment culminant, que resolgué amb un parcial de 16-14.

Nadal perd el número 1

Quaranta-sis setmanes després de ser enderrocat del número 1 del circuit pel mallorquí Rafel Nadal, el suís Roger Federer ha tornat al cim mundial després de reconquerir Wimbledon per sumar així el seu sisè èxit a Londres i el quinzè Grand Slam de la seva carrera. Sense Nadal pel mig tot ha estat més fàcil per a l'helvètic, considerat ja com la millor raqueta de la història. Per poc que Nadal hagués competit, la tornada de Federer al lloc número 1 del món hauria tingut un curs diferent. Enrere queden els dubtes que assaltaren l'helvètic fa un any, quan va perdre davant el balear la seva primera final a l'All England Club. Transitava per l'exercici amb només dos títols a la seva col·lecció, a Halle (Alemanya) i Estoril (Portugal) i tres finals, a més de la de Wimbledon, perdudes contra Nadal (Màsters Sèries de Montecarlo i d'Hamburg i Roland Garros).

Nadal era llavors una fixació per a Federer, que per primera vegada tenia enlaire la continuïtat al tron del circuit. Va ser després del Màsters Series de Cincinnatti quan el suís va ser enderrocat. Els comptes començaven a sortir. El mallorquí va derrotar en quarts de final l'equatorià Nicolás Lapentti i l'helvètic va caure davant el croat Ivo Karlovic. Després dels Jocs Olímpics de Pequín 2008, la classificació ATP del 18 d'agost de 2008 ja tenia el jugador illenc com a nou dominador del tennis mundial. Nadal havia posat fi al regnat de Roger Federer, que durà 237 setmanes, des del 2 de febrer de 2004 fins al 18 d'agost de 2008. Ara, 46 setmanes després i amb Nadal apartat provisionalment de la competició, el tennista de Basilea ha tornat al cim.

El distanciament de les pistes de Nadal, després de perdre per primera vegada a Roland Garros, en els vuitens de final davant el suec Robin Soderling, va suposar un respir per a Federer. Així, guanyà el títol a París, inabastable amb Nadal en forma, i ha recuperat el tron de Londres. Rafel Nadal continua recuperant-se de la seva lesió i encara no se sap quan es reincorporarà a les pistes. Ha quedat fora del quartet per a l'eliminatòria de la Copa Davis, en la qual Espanya s'enfrontarà amb d'Alemanya. Es desconeix si tornarà després, per disputar els darrers compromisos de la temporada de terra, o si esperarà una setmana més per entrar de ple al recorregut americà sobre pista dura i amb la vista posada en l'Obert dels Estats Units. Els comptes referents a la lluita pel número 1 tornen a començar.