París, la seva Torre Eiffel i el jardí de les Tulleries varen encendre la flama dels Jocs de 2024 després de l'espectacular camí fluvial pel riu Sena dels esportistes, convertit en un llenç sobre el qual la Capital de la Llum va exhibir el seu patrimoni cultural, arquitectònic i artístic travessant els seus molts espais emblemàtics.

El Louvre, Els Invàlids, Notre Dame i Rafel Nadal. El tennista mallorquí, 14 vegades campió de Roland Garros, va ser un dels darrers portadors de la torxa olímpica, recollida de mans de Zinedine Zidane. El foc olímpic es va instal·lar a les Tulleries, de mà en mà de cèlebres esportistes francesos, fins a prendre un cerclel de set metres sota un globus d'altres 30 que es va alçar al cel.

L'artista Celine Dion va posar el punt final cantant 'L'Hymne à l'amour' al balcó de la Torre Eiffel, després de quatre hores d'un esdeveniment sense precedents, que va salvar el desafiament sota fortes mesures de seguretat, més enllà de la pluja. «Els Jocs de París seran els més joves, més inclusius, més urbans i més respectuosos. Seran els primers amb una paritat total d'homes i dones», va subratllar el president del COI, Thomas Bach, en el seu discurs inaugural dels Jocs.

Els bulevards, molls i el curs del Sena, des de l'inici de la 'desfilada' en el Pont d'Austerlitz, al costat del Jardí des Planters, es varen convertir en la major graderia olímpica de la història, plena amb 326.000 espectadors -222.000 d'ells amb entrada gratuïta-, en la primera cerimònia d'obertura dels Jocs fora de l'estadi.

A bord de 85 embarcacions, els olímpics de les 206 delegacions varen ser aclamats des de la graderia com els gladiadors de l'antiga Roma, en un recorregut de prop de 6 quilòmetres que la flota va completar cap a l'oest passant per sota de ponts històrics com el d'Alexandre III, declarat Patrimoni de la Humanitat i que uneix Els Invàlids, el Grand i Petit Palais.

Al costat de l'arc de la contrarellotge d'aquest dissabte, des de la tribuna de premsa als peus de la Torre Eiffel, dues de les 80 pantalles gegants instal·lades en el recorregut emmarcaven la imponent torre de ferro més universal, mentre que 400 ballarins dels 3.000 artistes omplien de cabrioles el 'decorat' i desafiaven una pluja obstinada a gargotejar l'espectacle urbà i clàssic concebut pel director i actor francès Thomas Jolly.

«Enchanté, synchronicité, liberté, égalité, fraternité, sororité, sportivité, festivité, obscurité, solennité, solidarité, éternité», varen ser les 12 pintures artístiques que va representar la cerimònia. Dotze parades: encant, sincronia, llibertat, igualtat, fraternitat, germanor, esportivitat, festivitat, foscor, solemnitat, solidaritat i eternitat cap al cor de París.

La icònica torre semblava guardar el major secret d'aquesta cerimònia, el d'un emmascarat amb la torxa olímpica que va seguir la desfilada per les teulades de París, creuant el Sena en tirolina i filant els diferents temes d'una espectacular retransmissió que va començar amb l'exfutbolista Zidane cedint la torxa a uns nins i a aquest emmascarat, que varen aparèixer ja al Sena.

A partir d'aquí va començar la desfilada d'embarcacions, d'equips olímpics, encapçalats com a marca la tradició per Grècia. Thomas Bach, i el president de l'Estat francès, Emmanuel Macron, van encapçalar la llotja d'autoritats situada al Trocadéro, i l'expressió "Ça ira" ('tot anirà bé') va culminar el pròleg, acceptant, a més del repte esportiu, el desafiament en matèria de seguretat que plantejava aquest dia.

Després va venir l'entrada triomfal de Lady Gaga, en una escalinata inspirada en el Grand-Palais, interpretant 'Mon Truc en Plumes'. Després, una mostra de Moulin Rouge i la mezzosoprano Marina Viotti, que va canalitzar el fervor del segment 'Liberté', amanit amb molt de foc i rock.

El portador o la portadora anònima de la torxa va trobar al Pont-Neuf a Martin Fourcade, el millor esportista olímpic francès, i Michael Phelps, amo de 23 medalles, custodiant el cofre dels metalls que repartiran a Paris 2024 fins un dels vaixells. Centenars de ballarins varen aparèixer en diferents edificis, amb l'estrella local Guillaume Diop, en el terrat de l'Ajuntament.

Va haver-hi picada d'ullet a la literatura francesa, sonant les campanes de la catedral de Notre-Dame, amb una silueta referencia a Quasimodo, de l'emblemàtica obra de Victor Hugo. Al Pont des Arts, pont que uneix l'Institut de França amb el Museu del Louvre, unint el món acadèmic i el de les arts, hi varen actuar junts Aya Nakamura i l'orquestra de la Guàrdia Republicana Francesa.

Va desaparèixer la Mona Lisa, però la varen trobar els Minions, va sonar La Marsellesa en una altra pausa de la desfilada, amb l'hissat de la bandera francesa en el Trocadero. Amb l'himne nacional va haver-hi reconeixement a 10 dones franceses cèlebres de la història, amb la nit ja caient i l'aigua decidida a acompanyar fins al final.

Va ser un diluvi el que caigué, però no va impedir la «festivitat i la foscor», entre música i ball sobre una barcassa, després que la delegació de França tancàs ja la desfilada d'esportistes, amb Florent Manaudou (natació) i Melina Robert-Michon (atletisme) com a banderers, encara que aquest rol va passar molt desapercebut a bord.

Rafel Nadal, protagonista

La penombra va donar pas a 'Imagini'. En una barcassa flotant en el Pont de Iéna, Victor Le Masne, director musical de la cerimònia, va crear un tema musical per evocar les inquietuds dels joves i cridar a la pau i la 'solidaritat'. Va aparèixer llavors una cavall de metall i una amazona, Floriane Issert, sotsoficiala de la gendarmeria, amb la bandera olímpica de capa, la qual va portar fins a l'esplanada enfront de la Torre Eiffel.

Allí, amb la resta de banderes de països, va arribar el moment del protocol, dels discursos i la inauguració de manera oficial per part de Macron. Llavors, va tornar a aparèixer Zidane i va recollir la torxa que li havia donat quatre hores abans a un emmascarat que finalment no va fer falta descobrir. L'exfutbolista va protagonitzar una trobada inoblidable amb l'aparició estel·lar de Rafel Nadal.

El de Manacor va agafar la torxa, va pujar en una llanxa al costat de Serena Williams, Carl Lewis i Nadia Comaneci. Encara amb el diluvi i de tornada al Sena, Amélie Mauresmo recollí la torxa, després Tony Parker, i així una vintena de grans figures de l'elit de l'esport francès. L'últim dels dotze quadres de la vetllada, 'Eternitat', va revelar l'últim secret. El judoka Teddy Riner i l'exatleta Marie-José Perec varen encendre el monumental peveter. Un sus als Jocs digne del marc que l'acollia.