Aquests dies s'està celebrant arreu del món el Dia Internacional de la Dona Treballadora, i per això ens hem volgut informar de primera mà sobre les desigualtats que viuen les escacs femenines respecte als escacs masculins i la poca valoració que reben les dones en aquest esport-ciència en comparació amb els homes. La creença, com diuen les cròniques històriques, que els escacs eren un joc reservat només als homes encara no ha estat totalment superada. Un exemple clar d'aquesta realitat és la nostra actual campiona del món sènior +50, la mallorquina Mònica Calzetta, que ens explicarà en aquesta entrevista, realitzada uns dies abans del 8 de març, les seves experiències i els seus esforços per dignificar els escacs femenins, amb els seus problemes i propostes de millora.

Mònica Calzetta Ruiz va néixer l'any 1972 a Ginebra per qüestions de feina de la seva família, però l'any 1979 es va traslladar a Palma, on ha residit els últims 45 anys. Es considera mallorquina i espanyola, i és la primera dona a aconseguir el títol de Gran Mestra Femenina, la màxima distinció en aquest esport a nivell mundial, ja fa 21 anys. Durant aquest temps, només hi ha hagut tres dones espanyoles més amb la mateixa distinció, a les quals s'hi sumen quatre nacionalitzades que representen Espanya, però que no han desenvolupat gran part de la seva carrera com a escaquistes al territori espanyol.

Mònica ens explica que les seves primeres experiències amb els escacs van ser a Mallorca, on va estudiar a l'escola Sant Felip Neri, gestionada ara per la Cooperativa Gorg Blau, i posteriorment al col·legi públic Joan Miró. Així va començar a aprendre els moviments de les peces, de la mà del mestre de Matemàtiques Toni Isern, que va ser un referent important per a ella. Tot i que ningú de la seva família jugava als escacs, va descobrir el joc i la seva bellesa amb el jove Joan Ramon Galiana, un dels escaquistes més prometedors de Mallorca en aquell moment.

Durant l'entrevista, Mònica destaca com a moments importants de la seva carrera el campionat del món +50 anys del 2023, els triomfs als zonals del cicle del campionat del món el 1995 a Chambéry (França) i Saint Vicent (Itàlia), el campionat femení de la Unió Europea el 201O, i la seva participació en 14 olimpíades per equips i 12 campionats d'Europa. A més, destaca la seva dedicació a ensenyar a jugar als escacs a centenars de persones de totes les edats.

Parlant sobre els obstacles que ha hagut de superar, Mònica recorda els prejudicis masclistes que va trobar al començament de la seva carrera, com el comentari d'un company de joc quan era petita que va dir que era sortida de jugar contra una nina. Això la va motivar encara més a demostrar que podia guanyar a qualsevol, independentment del gènere.

En relació amb el suport institucional, Mònica explica que, malgrat haver aconseguit importants èxits, com el reconeixement de la presidenta del Govern de les Illes Balears o la Medalla d'Or de la Ciutat de Palma, encara hi ha mancances en el suport de la Federació Espanyola d'Escacs. Destaca la falta de reconeixement personal del president de la federació, Javier Ochoa, i la injustícia que ha patit en algunes ocasions pel que fa a la selecció nacional.

Sobre la situació dels escacs femenins a les Balears, Mònica valora positivament les millores, com la incorporació obligatòria d'almenys una jugadora als equips masculins de la Lliga Balear i els premis especials per a les dones en alguns tornejos. Tot i això, creu que encara hi ha molt per fer, com organitzar una Lliga Femenina per equips i un campionat nacional exclusiu per a dones.

Mònica destaca el moment actual dels escacs femenins, amb una creixent visibilitat i respecte en el món de l'esport. Els referents com la sèrie de televisió "Gambito de Dama" han ajudat a popularitzar els escacs entre les dones i a millorar les relacions entre els sexes en aquest àmbit.

Pel que fa a les seves propostes per millorar la situació dels escacs, Mònica destaca la importància de crear més espais per a les dones, organitzar més campionats femenins i promoure la participació de les dones en els tornejos mixtos.

Finalment, Mònica Calzetta destaca el potencial dels escacs per contribuir a la lluita contra la violència de gènere i insta les institucions a donar suport a la seva incorporació a les escoles com a eina educativa transversal. També destaca la importància dels mitjans de comunicació en la promoció dels escacs i proposa que totes les federacions tinguin un responsable de premsa per donar visibilitat a aquest esport.

En acabar l'entrevista, Mònica expressa la seva passió i il·lusió per la creació d'una Casa dels Escacs a les Balears, un espai obert a tothom on es pugui jugar, aprendre i gaudir d'aquest joc universal sense distincions de gènere ni cap mena de discriminació.