algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
21°

'Draw', la vida del gran campió mallorquí d'escacs Arturo Pomar al cinema d'animació

Ens alegra saber que gràcies a la novel·la de Paco Cerdà a «El peón» es doni a conèixer la figura del nin prodigi dels escacs, i un dels millors escaquistes que ha donat la nostra illa de Mallorca.

«Draw» és el títol que la productora Sygnatia ha decidit posar a l'adaptació del llibre de Paco Cerdà «El peón» i que és dirigida pel director italià Lorenzo Degl'Innocenti i l'espanyol Xosé Zapata, que recentment han estat nominats pel premi Goya a la categoria de curtmetratge d'animació amb «The Monkey». Aquesta pel·lícula ja està seleccionada per presentar-se entre el 8 al 10 de març del 2022 a la ciutat francesa de Bordeus, on cada any se celebra el «Cartoon Movie», la trobada europea més important dedicat al món de l'animació, que reuneix més de mil professionals del cinema d'arreu del planeta. Serà el primer llargmetratge d'animació i que rep el títol «Draw» que significa dibuix i dibuixar i alhora també taules en escacs.

Sens dubte, és una gran notícia pels Escacs de les Illes Balears recuperar la figura del nin prodigi de la dictadura que va ser utilitzat, però també abandonat pel règim franquista.

Artur Pomar que va néixer a Palma, va morir fa 5 anys a Sant Cugat, d'una llarga malaltia mental. Va ser molts anys el millor de l'estat espanyol. A l'edat 11 anys ja va aconseguir el campionat de Balears absolut, i als 15 anys l'absolut i als al 22 anys el títol de Mestre Internacional i als trenta anys el títol màxim el de Gran Mestre, essent el primer espanyol en aconseguir-ho (1961). Durant molts d'anys va ser el jugador que més títols d'Espanya tenia amb 7, (entre 1946-1966), ara ja superat per Miquel Illescas que el 2010 aconseguir el seu 8è campionat. Va participar a 12 olimpíades, i aconseguint la medalla de bronze individual a Leipzig (1960) guanyà gran quantitat de tornejos internacionals destacant el 1965 el celebrat a Palma.

Arturito Pomar, com era conegut o com el «Mozart dels escacs», Havia de compaginar el seu treball de carter amb els escacs, per tant, ell no es podia entrenar com els grans campions soviètics que sempre tenien un elenc d'entrenadors. Segur que si amb aquestes condicions ja va arribar a ser el 23è del món, i com deien els jugadors soviètics, de la talla del campió del Món Aleksandre Alekhine í amb aquí aconseguí unes taules amb només 11 anys, segur que hagués pogut lluitar pel campionat del món.

Les imatges del Nodo i dels diaris dels seus èxits, eren aprofitades per fer propaganda pel règim franquista davant els altres països que dedicaven més temps als escacs, sempre lloaven a l'espanyol davant altres potències, però a Espanya mentre va ser nin era una bona imatge, però quan va tenir 20 anys ja no les va interessava i a poc a poc ja no era notícia.

Un dels fets que més es va parlar va ser l'any 1962 a Estocolm quan es va presentar a participar al Torneig Interzonal que se celebrava abans del torneig per al campionat del Món.

Va haver de demanar vacances no remunerades a la seva oficina de correus, pagar-se el viatge i sense cap entrenador que el pogués ajudar. Hi havia escaquistes que tenien més d'un, va estar a punt de classificar-se, però les partides eren esgotadores i ningú l'ajudava així hi tot entaulat amb el que seria campió del Món i possiblement l'escaquista més important de la història en Bobby Fischer, amb una partida que durà més de 7 hores i al final l'americà va deixar una frase per la història: «Amb el bé que jugues hauràs de tornar posar segells».

Malgrat els entrebancs que sempre li varen posar, ell comunicava que no li agradava estudiar els escacs, ell gaudia del joc, era intuïtiu i el volia viure jugada a jugada.

El film se centrarà en la vida d'Arturito Pomar, el nin prodigi de la postguerra que va esser instrumentalitzat com un «peó» pel NODO i que es convertí en una imatge carismàtica de l'Espanya de Blanc i negre i la de Bobby Fischer dels Estats Units de Kennedy que va esser un altre "peó" utilitzat en les mans del poder americà dins la guerra freda que els anys 70 visqueren amb la Unió Soviètica i molt concretament amb el matx que es va considerar del segle, on Booby Fischer derrotar al campió Soviètic Boris Spaskky celebrat a Reykjavik el 1972 i que més tard va ésser perseguit pel mateix Govern nord-americà pel seu egocentrisme. Segur que serà difícil plasmar el llibre d'en Paco Cerdà "El peón" però sí que ens servirà per donar a conèixer a un escaquista que no ha estat mai suficient reconegut a les Illes Balears. És cert que en Jeroni Bergas ha investigat la seva vida i ha fet una extraordinària feina de difusió amb importants exposicions a diferents llocs de Mallorca i amb la redacció d'un llibre que analitza la seva vida i la compara amb l'Espanya de la postguerra: Artur Pomar, jugador d'escacs. També hi ha un petit carrer, quasi insignificant a S'Arenal de Palma, també es realitza anualment un Open Internacional d'escacs i inclòs el club d'Escacs Maria de la Salut té instaurat el Premi Artur Pomar, però mai a les Illes Balears, ni a Palma la seva ciutat de naixement s'ha fet un homenatge institucional que lloi a un dels escaquistes més talentosos que ha donat l'Estat espanyol i que ha nascut a les nostres Illes i en els seus temps precursor del coneixement del noble joc-art i esport.

No vull finalitzar aquest article, ara que estem arribant a final d'any en donar suport a la campanya d'IBDONA de regalar jocs que promocionin la igualtat de gènere i un dels que podeu pensar és amb un tauler d'escacs amb les seves peces.

Ens veim el 2022, Salut i Escacs!!!

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.