Es fa difícil entendre com és possible que l’esport balear sigui un dels més destacats de tot l’Estat espanyol, amb atletes de primer ordre mundial, si es consideren les condicions en les quals s’han d’entrenar. El millor, o pitjor, exemple d’això és el poliesportiu Prínceps d’Espanya. El que hauria de constituir el centre esportiu de referència de les Illes no deixa de ser una instal·lació de segona, plena de pegats pertot arreu i on s’acumula la brutor en cada racó.
La Conselleria d’Esports, amb Mateu Cañellas al capdavant, no està de moment a l’altura de les seves promeses electorals quant a instal·lacions esportives i, llevat de l’adequació de la pista d’atletisme, la resta de les infraestructures del poliesportiu encara està per reformar. La simple visió de la instal·lació depenent del Govern és decebedora. El primer que pot observar el visitant en el seu camí damunt un enrajolat ple de cruis són pegats en parets mal pintades, descolorides pel temps i que demanen a crits una mà de pintura.
També s’hi pot observar com el material vell, que ja no s’usa, s’aculmula en tots els racons que queden entre les diferents instal·lacions, i això dóna un aspecte completament descurat al poliesportiu. A més, equipaments del tot obsolets, com una graderia situada enmig de dos edificis que no fa més que acumular brutor, esperen la seva hora de desaparèixer sense que de moment ningú, tret del pas del temps, no els presti gens ni mica d’atenció.
L’aspecte de la pista d’atletisme, potser una de les instal·lacions de les quals es té més esment, també deixa molt a desitjar. Basta girar el cap en direcció a una graderia que pareix que es pot desmuntar en qualsevol moment. També fa pena veure l’estat de la piscina exterior. Pot ser que en aquesta època no sigui la instal·lació que s’hagi de tenir més present, ja que els nedadors empren ara la interior, però tampoc no es pot deixar de banda el seu manteniment i oblidar-lo fins que no torni el bons temps. Així és com les coses es fan mal bé.
És cert que la Conselleria d’Esports, comandada per Mateu Cañellas, trobà la caixa buida després de la gestió del Partit Popular en la legislatura passada. Encara que també ho és que, a falta de recursos econòmics, l’enginy i la constància són recursos que podria posar en pràctica el Govern actual per salvar una instal·lació que, tot i les successives reformes, no sembla que hagi estat mai a l’altura de les necessitats dels esportistes de les Illes Balears.
Una reforma sempre pendent
Des de la seva inauguració, el 28 de novembre de 1973 pels llavors prínceps d’Espanya Joan Carles i Sofia, el poliesportiu Prínceps d’Espanya ha viscut en un estat de remodelació continu. Aquest equipament va passar a mans de l’Executiu autonòmic l’any 1983, després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Des d’aleshores els diferents equips de govern han intentat, sense gaire èxit, reformar la posició de la instal·lació com a centre de referència de l’esport balear.
Incendis, tempestes i gestions dubtoses i poc eficients han convertit el Prínceps d’Espanya en una obra contínua que no sembla que s’hagi d’acabar mai, i que tampoc no acaba de deixar ningú satisfet. És hora que el Govern actual es desperti i s’hi posi.
