El menador alemany Ullrich Schnieder engrandí la seva llegenda en el món del trot balear en guanyar per quarta vegada en cinc anys el Gran Premi Nacional. Schnieder aconseguí diumenge a Son Pardo la victòria en la correguda més important del calendari illenc a les regnes d’Odysse de Font, i conquerí per segon any consecutiu el preuat trofeu per a la quadra de Maria Garcias.

Us heu convertit en un autèntic especialista en el Gran Premi Nacional. Com qualificau el fet d’haver guanyat en les tres darreres edicions i d’haver-ho fet quatre pics en els cinc darrers anys?
Per a mi representa un gran orgull, ja que és una cursa molt especial, però a la meva experiència i habilitat com a menador cal afegir les dosis corresponents de sort, perquè per guanyar una prova com aquesta són molts els factors que hi influeixen.

Però com a menador, teniu cap secret percontrolar els nervis en una cita tan assenyalada com aquesta?
Per a mi, pujar damunt un cabriol s’ha convertit en una rutina. Són moltes les curses que he disputat i ja n’he guanyades devers 1.500 com a menador i a prop de 2.000 com a entrenador.

Com recordau el desenvolupament de la prova?
Ens va tocar el dorsal número 11 i, per tant, sortir en una posició prou endarrerida i no poguérem remuntar fins als darrers 400 metres. La correguda es va disputa a un bon ritme i la nostra progressió va ser molt bona, ja que el cavall arribà fresc a la recta de meta.

Quina és l’estratègia més adient per optar a guanyar el Gran Premi?
És molt important saber en tot moment on és la meta i saber administrar les energies del cavall.

S’ha demostrat que Olé Olé Mixó, el gran favorit a la victòria no era imbatible.
Olé Olé Mixó és un cavall molt bo, però en les darreres corregudes he notat que li faltava un poc de frescor. No és el mateix que el de fa tres o quatre mesos, però també és cert que va tenir mala sort amb l’incident a les quadres.

A pesar del mal estat de la pista per la pluja caiguda hores abans, s’aconseguí la quarta millor velocitat en la història del Gran Premi (1.17.4).
Sí, va ser una cursa molt ràpida. Cada any se superen molts de rècords en tots els esports i això també passa amb els cavalls. La gent compra bones egües de cria i bons sementals. En aquest sentit, el trot a Mallorca està evolucionant molt.

Seguirà Odysse de Font les passes de Nardon DF i sortirà a competir a l’estranger?
Sortir a córrer a fora en aquests moments és impossible. Encara necessitaríem entre 6 i 8 mesos per calibrar el potencial autèntic d’aquesta egua. I si no hi ha unes garanties mínimes d’obtenir-hi bons resultats no té sentit anar a correr a fora, ja que darrere hi ha unes grans despeses.

Us va sorprendre la victòria d’Odysse de Font?
Una mica sí, però no del tot. Feia set mesos que entrenava aquesta egua i sabia que a pesar dels seus problemes de creixement, que ens han obligat a canviar el sistema d’entrenament, era molt ràpida. El que encara em sorprèn és que les Balears són l’únic lloc del món on la cursa més important es disputa tan prest per als animals. A França, per exemple, cap poltre de tres anys de categoria no corre per gener. És en aquests moments de la temporada, que es comencen a disputar les primeres curses.

Quins plans de futur heu pensat per a Odysse de Font a curt termini?
Preparar la Revenja del Gran Premi de Manacor i les curses de tres anys més importants que queden, sempre que la salut hi acompanyi.