Un cop disputades les set primeres jornades del campionat de Lliga, el Reial Mallorca es troba enfilat a la setena posició de la taula classificatòria de Primera Divisió, empatat a punts amb l'Atlètic de Madrid que és sisè i que per tant ocupa la darrera de les places que donen dret a disputar la Copa de la UEFA la temporada que ve.

Malgrat oferir encara algunes llacunes, el joc del conjunt que entrena Gregorio Manzano supera l'aprovat en línies generals. El primer objectiu del club balear continua sent la permanència, però l'afició mallorquinista, sobretot després del bon paper de l'equip a casa, on ha guanyat tres dels quatre partits que ha disputat, comença a somiar amb metes més elevades.

Aquesta temporada el Reial Mallorca s'ha reforçat amb set fitxatges (Germán Lux, Molinero, David Navarro, Borja Valero, Gonzalo Castro, Dani Güiza i Pierre Webó), però el seu onze de gala inicial, a excepció del davanter Güiza, és el mateix de la segona volta de la passada temporada amb el qual va encadenar una ratxa de set victòries consecutives que li varen permetre assolir la permanència a falta de cinc jornades per al final del campionat.

Salt qualitatiu  

Però els números que el Reial Mallorca ha signat en aquests inici de Lliga confirmen que s'ha aconseguit fer el salt qualitatiu que feia falta per a convertir-lo en un equip encara més competitiu. S'ha trobat una solució amb un dels problemes més importants de l'equip la passada temporada: la manca de gol.

El conjunt mallorquinista ja acumula 13 gols a favor seu en només set partits, la qual cosa representa una mitjana de 1'85 dianes per matx, mentres que la temporada passada el Mallorca anotà 41 gols en els 38 partits del torneig, que suposen una mitjana d'1'07 dianes per matx.

Emperò si l'esquadra dirigida per Gregorio Manzano està superant la xifra anotadora de la temporada anterior, en la qual només pogué marcar quatre gols en les primeres set jornades, també millora la seva efectivitat.

El Mallorca fins ara ha efectuat 87 rematades a porteria (amb una mitjana de 12'43 xuts per partit) i ha marcat 13 gols, la qual cosa suposa una diana cada 6'69 rematades.

La temporada passada el conjunt mallorquí provà sort en 496 ocasions (fou el sisè equip que més vegades dirigí el seu punt de mira cap a la porteria rival, amb una mitjana de 13'05 vegades per partit) i marcà 41 gols, la qual cosa significa que el Mallorca necessitava 12'09 rematades a porteria per enviar la pilota al fons de la xarxa.

Els 13 gols que el Mallorca ha marcat aquesta temporada li permeten ser el tercer equip màxim realitzador de Primera Divisió, només superats per les dues grans potències del futbol espanyol, que són el Reial Madrid i el Barcelona.

Rombe màgic  

L'esquadra illenca fonamenta la seva capacitat golejadora d'aquesta temporada que podríem anomenar «rombe màgic» que formen Ibagaza a la mitja punta, Arango i Jonás per les bandes i Güiza a punta. Aquests quatre futbolistes són les principals armes de les quals disposa Gregorio Manzano per perforar les defenses rivals. De tots ells, l'únic que encara no s'ha estrenat com a golejador és l'argentí Jonás Gutiérrez. Emperò entre Juan Arango (4), Ariel Ibagaza (3) i Dani Güiza (3) han marcat 10 dels 13 gols de l'equip. Víctor Casadesús, Nunes i Ivan Ramis varen ser els autors dels tres restants.

El 'galgo', malgrat no haver pogut perforar cap vegada la porteria rival, a cada partit obre una autopista per la seva banda "bé sigui per la dreta o per l'esquerra" per la qual es canalitza bona part del joc d'atac del Mallorca. A més la seva entrega a cada actuació l'ha convertit en internacional pel seu país i en un dels jugadors més estimats per l'afició mallorquinista.

Ariel Ibagaza, el futbolista al voltant del qual Manzano ha volgut construir el seu nou projecte, acumula en les seves estadístiques tres gols i tres assistències de gol i és el jugador a vigilar pels equips rivals.

Arango, desprès d'un erràtic inici de Lliga, ha recuperat l'alegria per jugar, ja marca gols a parells i és un dels líders de l'equip.
Finalment Güiza representa la peça que li faltava a Manzano en el seu puzzle: un davanter amb molts recursos i ambició.