Carme Guàrdia va ser una pionera dins l'esport balear anterior a la Guerra Civil, que tantes carreres i vides va interrompre. A més, el paper d'aquesta inoblidable nedadora és fonamental des d'una vessant doble: la d'esportista i la de dona. Perquè en aquells anys tot era més difícil per a les dones, que havien de fer sempre un esforç major per aconseguir altes fites.I la Sirena de Palma conquerí objectius esportius impensables temps enrere, com el Campionat d'Espanya, que aconseguí els anys 1940 i 1941, en les especialitats de 100 i 200 metres braça. «Era tan jove,. que quan vaig competir en els campionats d'Espanya de 1940, les meves rivals es reien de mi», contà, per recordar els temps en què la competició era la seva vida. «El meu major defecte era la timidesa: qualsevol elogi em feia tornar vermella».

I amb aquesta timidesa i discreció que la caracteritzaren sempre, Carme Guàrdia abandonà la competició l'any 1946 per dedicar-se a la seva família. Així i tot, la seva vida estigué sempre marcada pels valors que l'esport li donà.Carme Guàrdia va ser nedadora en una època en la qual ni tan sols hi havia piscines homologades a Palma per practicar el seu esport. Abans d'ella, cap dona mallorquina no s'havia proclamat mai campiona d'Espanya en cap disciplina esportiva. A més, aquesta «sirena» mallorquina va establir un rècord de Balears en els 200 m braça que no se superà fins al cap de 26 anys.

«Jo m'havia especialitzat en els 100 i els 200 metres braça, amb temps millors en els 200 que en els 100. Veure com es batia la meva marca em produí una sensació estranya, semblant a la que vaig viure quan vaig guanyar per primera vegada la travessia del Port de Palma: alegria pel triomf i pena d'haver superat la nedadora que havia guanyat fins aleshores».El Partit Popular de Palma mostrà ahir les seves condolences a la família de Carme Guàrdia i anuncià que proposarà que la piscina municipal de s'Aigo Dolça dugui el seu nom, com un petit homenatge de la ciutat de Palma a la seva important figura.