David Ferrer va assolir en el Centre Nacional de Tennis Billie Jean King la cita capdal, fins al moment, de la seva carrera en un Grand Slam, les semifinals de l'Obert dels Estats Units, a costa de l'argentí Juan Ignacio Chela, incapaç de fer front a l'envestida del valencià (6-2, 6-3 i 7-5).Als seus vint-i-cinc anys, el tennista de Xàbia ha trobat la primera recompensa de gran dimensió a la seva baralla permanent a la pista. Mancat del talent d'alguns i de la projecció i la repercussió d'altres, però Ferrer sempre és allà. Sense exigències i sense escatimar gens d'energia.
El tennista que més minuts acumula, de llarg, a l'Obert dels Estats Units ha prolongat la seva estada després de superar un contrincant gestat pel mateix patró. Sense cops espectaculars però amb la reserva plena. Va mantenir la fe en la victòria malgrat que el marcador li va girar aviat l'esquena. De fet, va aconseguir trencar el servei del valencià per primera vegada en el segon joc del tercer set.Llavors el partit ja tenia amo. Ferrer l'havia encarrilat a base de piloteigs llargs i cops guanyadors, menys erràtic que l'argentí, possiblement envaït per la magnitud de l'escena.El tennista de Xàbia, el primer a semifinals des que Juan Carlos Ferrero va disputar la final del 2003 i el quart en tota l'Era Open després de Carles Moyà el 1998 i Manolo Orantes en el 1975, va oferir una duresa mental notable. Igual que contra Rafel Nadal, que va fer fora del torneig.La seva determinació, la seva aposta més arriscada, l'ha portat fins a semifinals.
