algo de nubes
  • Màx: 32°
  • Mín: 25°
26°

Gran decepció en els 1.500

Ni Casado, ni Gallardo ni Higuero no aconseguiren acabar la prova entre les tres primeres posicions

La triple representació espanyola en la prova reina del mig fons acabà amb una actuació mediocre â"Arturo Casado, amb la setena plaça, en fou el millorâ" en el Mundial d'Osaka. Es desaprofità així una oportunitat immillorable, per l'absència d'un referent com El Guerrouj, de recuperar en el Mundial una medalla, en els 1.500, que no s'obté des de 1999. La decepció va tenir continuïtat a l'interior de la pista, perquè dues de les espanyoles amb més opcions de segellar una plaça de finalista, Carlota Castrejana en triple i Mercedes Chilla en javelina, quedaren fora de la lluita per les medalles. Tampoc no ho va aconseguir la jove Patricia Sarrapio en el triple salt, encara que la seva eliminació no deixa de ser lògica. Al costat de Quiñónez, salvaren la jornada per a la delegació espanyola les dues representants del 1.500 femení, Iris Fuentes-Pila i Dolores Checa.

En la prova més esperada, els espanyols no trobaren la força necessària, a diferència de Mayte Martínez en el 800. Era una cursa per a Higuero, però no s'hi sentí còmode en cap moment. El corredor d'Aranda del Duero, que havia madurat en les seves darreres competicions, justificà la seva derrota pels avatars que es produïren després de la seva polèmica semifinal. Casado exercí el seu paper i utilitzà la seva envergadura per tapar els rivals. Tot fou perfecte fins a l'hora de la veritat, el darrer toc de campana, ja que anà quedant relegat per l'empenta dels qui venien darrere. I el madrileny tampoc no trobà forces per accelerar en l'esprint final i acabà setè, dues posicions pitjor que a Hèlsinki.

Per la seva banda, Gallardo patí de «cames», com ell mateix reconegué. El de Bembibre encertà l'estratègia, ja que se situà darrere Casado per aguantar fins a la darrera acceleració, però en el moment important la «reserva» era buida i Espanya quedà sense medalla. L'atleta d'origen kenyà i de nacionalitat americana, Bernard Lagat, sense Guerrouj a la pista, va ser qui va regnar entre tots, per assolir així la glòria que durant anys li havia estat esquiva. Rashid Ramzi, el defensor del títol, guanyà la medalla de plata, i Shedrack Kebit Korir, la de bronze.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.