Alberto Contador, de 24 anys, serà el cinquè espanyol que entra a París amb el mallot groc de vencedor del Tour de França, després de classificar-se cinquè en la contra rellotge de 55'5 quilòmetres disputada a Angulema, en la qual va saber mantenir l'avantatge respecte de l'australià Cadel Evans i del nord-americà Levy Leipheimer, que l'escortaran al podi dels Camps Elisis.

«Increïble, és un somni fet realitat», va ser el primer que va dir Contador en entrar a meta, on va guardar per sempre la penyora daurada per 31 segons, en una prova emocionant, històrica, que va trobar el successor de Miguel Indurain, darrer espanyol que va conquerir la capital francesa el 1995, ja que Óscar Pereiro, virtual vencedor de l'any passat encara no ha estat proclamat guanyador.

El triomf de l'etapa va ser per al nord-americà Levy Leipheimer (Discovery), que va marcar els millors temps en els punts de passada. Va marcar a meta 1 h 02.44 després de cobrir els 55 km entre Cognac i Angulema, un avantatge de 51 segons sobre l'australià Cadel Evans (Predictor) i 2.18 respecte de Contador, que va travessar, amb els braços alçats, la línia que separava l'asfalt de la glòria esportiva.

Tres anys després de superar una greu malaltia cerebral que va estar a punt de fer que es retiràs del ciclisme i de la vida, va assolir el mateix que la persona que el va animar des del cotxe, el nord-americà Lance Armstrong, el llibre del qual La meva tornada a la vida va posar el madrileny en el camí de l'èxit. Un compte pendent que va pagar al set vegades vencedor del Tour.

La festa de Contador es va estendre al ciclisme espanyol, que va col·locar sis corredors al top ten de la general. El de Pinto, el mateix que va deixar els estudis a 16 anys per convertir-se en un Pantani, estarà acompanyat al podi pel guerriller silenciós Evans, a 23 segons de diferència final, i per Leipheimer, a 31 segons.

Carlos Sastre (CSC), fidel a la seva regularitat, serà quart, Haimar Zubeldia (Euskaltel), cinquè, Alejandro Valverde (Caisse d'Epargne) sisè, Astarloza (Euskaltel), novè, i Óscar Pereiro (Caisse d'Epargne), que es pot incorporar al capdamunt del palmarès, quan a la justícia nord-americana li vagi bé acabar la feina, va tancar amb una digna desena plaça.

La decisiva contra rellotge d'Angulema va regalar emoció, incertesa i intriga. Tots aquests components que marquen l'èpica d'un esport en hores baixes. Els temps de pas varen donar lloc a qualsevol possibilitat. Leipheimer, qui tenia menys a perdre, va imposar la seva llei des dels primers quilòmetres. Va marcar el millor temps en el km 17, on Evans retallava a Contador 22 segons a la part més llisa del recorregut.

L'espanyol, «un artista a l'hora d'interpretar una correguda», com assegura el seu director Johan Bruyneel, no va perdre les maneres ni la calma i tota l'estona va mantenir la cadència del pedaleig, ferm en la seva posició. En el Km 35 perdia 54 segons amb Evans, a la zona més escarpada del circuit. Encara guardava un minut per als últims 20 km. La victòria no estava assegurada.

En el darrer tram Contador va estrènyer les dents, no es podia deixar escapar l'ocasió de guanyar el Tour «número 21 de la seva vida». Els altres 20 els va guanyar quan va sortir de l'hospital d'Astúries, poc després de desmaiar-se a prop d'Infiesto. «Això és com guanyar 20 Tours», va dir llavors.

Contador es va agafar la seva renda, va llançar la resta amb Bruyneel i Armstrong esgargamellats traient el cap per les finestretes del cotxe.

S'acostava el moment de l'èxtasi. Evans no s'enlairava. El madrileny va entrar amb els braços alçats per abraçar el seu primer Tour, el primer de veritat, el primer del successor d'Armstrong, aquell que va escriure el llibre que va animar les seves hores i hores de coixí a l'hospital.

Bahamontes, Luis Ocaña, Pedro Delgado, Miguel Indurain i ara Alberto Contador, el passat i el futur gloriós del ciclisme espanyol. Arriba aire fresc.

La darrera atapa portarà Contador als Camps Elisis, on finalment pujarà a la part més alta del podi.