El ciclisme afronta el Tour de França, que sortirà avui de Londres per primera vegada en l seva història, amb l'esperança de trobar, amb pocs noms il·lustre, un adéu definitiu als constants escàndols de dopatge que assolen el seu prestigi i trobar un campió digne que torni la passió i la cultura de l'esforç. Al ciclisme se li acaben les oportunitats i no es pot permetre un nou escàndol en la seva cita més emblemàtica, tto i que la majoria dels ciclistes participen al Tour condicionats amb la firma obligatòria i vexatòria d'un compromís antidopatge impossat per la Unió Ciclista Internacional (UCI). Sense referències evidents, després de l'absència d'Ivan Basso i les retirades de campions com Lance Armstrong o Jan Ullrich, la prova francesa comença sense un favorit clar.

El Tour necessita recuperar el patiment. Les etapes seran planes o de montanya, i igualment faltaran, sobre tot en els Alps, els ports que han donat prestigi a la prova. Només el terrible Galibier apareix com a gran escenari perquè els caps de files marquin les diferènies, tot i que des de que sigui coronat fins a la meta hi haurà pràcticament quaranta quilòmetres. Així, els Pirineus seran més decisius que els Alps, especialment l'arribada a l'Aubisque. Les figures d'Oscar Pereiro i Alejandro Valverde (Caisse d'Epargne), Alberto Contador (Discovery Chanel), Haimar Zubeldia (Euskaltel) o Ibán Mayo (Saunier) tenen opcions a les etapes en alt i no es pot descartar, ni molt manco, que puguin donar una alegria als seus patrocinador a la classificació general.

En tot cas, el gran favorit al triomf final és Alexandre Vinokourov, tercer el 2003 i cinquè el 2005. El kazajo, un tot terreny, afronta la que pot ser la seva darrera oportunitat.