Fa ja molts anys que tenc l'oportunitat de viatjar fins a París per cobrir, informativament parlant, Roland Garros. Enguany, emperò, és diferent. No record haver gaudit tant en la primera setmana de competició, que acostuma a ser avorrida i amb partits de baixa qualitat tennística. No és que jo en sigui un gran entès, però sí és cert que els partits de la segona setmana sempre m'han entretingut més. Evidentment, els jugadors que superen els primers set dies són molt més bons. Però enguany hi ha hagut circumstàncies molt especials. No just tenim un mallorquí entre els millors, sinó que enguany al fenomen Nadal s'afegeix un recuperat Moyà. El manacorí és ara com ara el jugador més mediàtic del món. Desperta passions pertot arreu. De fet, hi ha aficionats que són capaços d'aguantar hores i hores d'espera per veure de prop el manacorí. Nadal ha guanyat els dos darrers anys a París, però Moyà no semblava feliç amb el seu tennis. Enguany, i gràcies a Luis Lobo, ha tornat a ser el meu Moyà. Riu, s'ho passa bé i gaudeix del tennis. Té temps per a les bromes i, fins i tot, entrena amb més il·lusió que mai. A mi, personalment, que he vist com Moyà era proclamat número 1 del món i com guanyava Roland Garros, m'omple de satisfacció saber que el meu amic torna a estar en un moment òptim. Moyà ja ha guanyat humanament aquest Grand Slam, independentment del resultat tennístic.
És un privilegi per Mallorca tenir dos fenòmens com Nadal i Moyà. S'han instal·lat a l'hotel Melià Royal Alma, un discret quatre estrelles. Res a veure amb els luxosos hotels dels Camps Elisis, on s'allotgen els jugadors més pipes i els aficionats més rics. A mi ja m'ha anat bé, perquè no estic del tot segur que la meva directora hagués autoritzat la despesa que suposa un dels sis estrelles de París. En canvi, aquest quatre estrelles escollit per Moyà i Nadal ha rebut totes les benediccions. Tots els mallorquins que estam allotjats en aquest hotel disposam de l'avantatge que suposa que el president de la companyia sigui Gabriel Escarrer. Des de la meva habitació no puc veure la torre Eiffel -l'any passat vaig tenir més sort-, però des de les suites de Moyà i Nadal la vista és immillorable.
Al club on té lloc Roland Garros, res no canvia. En tot cas, les coses empitjoren. Però si Nadal i Moyà no es queixen, almanco públicament, no seré jo qui ho faci. En tot cas, és evident que la instal·lació ha quedat petita i que necessita mà de medge amb urgència. La pista central, amb capacitat per a més de 15.000 espectadors, queda petita una dia sí i l'altre també. L'organització ja estudia la possibilitat de construir una nova pista coberta, amb molta més capacitat, just al costat de l'actual. Sé que també hi ha problemes a l'hora de requalificar els terrenys, tot i que no em consta que els organitzadors hagin pensat a fer ni una sola torre per pagar les obres. Ah, i ni un sol Carrefour, tot i que l'empresa, com saben, és francesa.
La setmana passada vaig comentar per la ràdio que existeix un Roland Garros paral·lel al tennístic. En aquest cas, es juga a futbol i a la suite de Rafel Nadal. La play station treu foc, s'encalenteix en excés quan el manacorí i David Ferrer s'enfronten a Moyà i a Nalbandián. En joc, no hi ha ni un sopar de llagosta al port de Maó, ni un grapat d'euros. Dissabte a la nit, com a conseqüència d'una inesperada derrota -em diuen que justa-, es va poder veure que Carles Moyà feia dues voltetes en redó al hall de l'hotel davant un grup de clients que no es podien creure el que succeïa. I és que Moyà anava sense camiseta. Ah, i sense calçons. Això sí, duia calçons blancs -de cama curta-. Moyà, tot i la seva veterania en el circuit ATP, ha de patir les conseqüències de la joventut. Així i tot, a la classificació d'aquest particular torneig, Moyà treu avantatge a Nadal.
Canviant de qüestió, s'ha d'assenyalar que Nadal celebrà ahir el seu aniversari en família, després de fer-ho amb la premsa. Això sí, no s'oblidà d'entrenar. Avui, el manacorí juga amb Hewitt i el palmesà amb el veterà Bjorkman. M'encantaria que els dos guanyassin i així podria veure dimecres un duel històric entre mallorquins.
