El mallorquí Joan Llaneras i el català Carles Torrent perderen la medalla de bronze en el darrer esprint i es varen veure relegats a una meritòria quarta posició. Els txecs Kankovsky i Lazar acceleraren tot d'una i així, ni Llaneras ni Torrent, que no són velocistes nats, no pogueren evitar que els centreeuropeus sumassin cinc punts. A continuació, puntuaren els argentins Curuchet i Pérez, els suïssos Marvulli i Risi i, tot seguit, els espanyols.
Marvulli i Rissi desbancaren els holandesos Schep i Stam del primer lloc i s'asseguraren la medalla d'or. Llaneras i Torrent caigueren fins a la quarta plaça. De fet, en la primera part de la cursa no pogueren evitar perdre una volta respecte de les parelles Schep/Stam, Marvulli/Risi, Kankovsky/Lazar, Polatayko/Rybin (Ucraïna) i Curuchet/Pérez. Quan faltaven 43 voltes, Llaneras i Torrent remuntaren i es posaren tercers. I quan pareixia que la medalla ja era a la butxaca, els txecs llançaren el cop definitiu. Així, els holandesos perderen l'or i els espanyols, el bronze. Als ucraïnesos els anà pitjor, ja que un d'ells acabà hospitalitzat per una caiguda. Els aregentins foren sisens i els belges (DE Ketele/Keisse) setens, a una volta de distància.
S'ha de destacar el gran ambient a les grades. Els aficionats porrerencs s'hi presentaren amb camisetes roges i, amb els músics que els acompanyaven, no s'aturaven d'animar.
A l'altra banda, de color groc, s'hi posaren els seguidors de Miquel Alzamora, molt callats tot el temps, però sense cap gest en contra del campió mundial.
Les parelles d'Itàlia (Villa/Monteguti), la Gran Bretanya (Hayles/Wiggins), d'Austràlia (Goss/Meyer), França (Flickinger/Ladagnous i Alemanya (Fuls/Lampater) no arribaren a lluitar per les medalles.
