«Cada any és especial»

El manacorí explicava els seus sentiments i pensaments just després de fer el darrer punt del torneig: «Quan guany i em tir sobre la pista no sent absolutament res; quan passa aquest moment de davallada em ve una gran felicitat. Vaig anar a abraçar el meu pare perquè ho ha fet tot per mi, sobretot des que vaig sofrir la lesió. Ell i el meu oncle (Toni Nadal, també entrenador) m'han recolzat molt», va destacar.

El manacorí, que va subratllar que al llarg de tot el torneig parisenc ha mantingut «una actitud positiva i una mentalitat que m'ha fet arribar lluny», va indicar «no haver acabat de trobar el seu millor joc».

«Encara que no juguis al cent per cent es pot guanyar, perquè de vegades es pot guanyar només amb el cor i amb el cap», va destacar, afegint que, malgrat la derrota, per a ell Federer continua sent el millor del món.

Nadal va destacar que no es veu invencible en terra, una superfície en la qual «em pot guanyar molta gent». «Aquí he sofert amb Mathieu, amb Lleyton Hewitt, amb el propi Roger Federer... Es pot perdre en qualsevol moment. El pas al número 1 depèn més del número u que de mi. En aquest sentit, estic en pitjor disposició que l'any passat, perquè no he jugat a Austràlia i ell va guanyar el torneig quan l'any passat va ser semifinalista. A mesura que passa la temporada està més lluny... Tenc la sort de ser més jove, esper que alguna vegada baixi el nivell», va dir.

Respecte a com va ser el partit, el balear va manifestar que malgrat cedir la primera màniga «em sentia bé de les cames, encara que estava nerviós».

«Al segon i tercer set tampoc vaig jugar del tot bé, el partit estava disputat i ambdós estàvem nerviosos. Ell tenia la pressió afegida de jugar per fer història. Ha comès més errors que de costum», va comentar.

Wimbledon
Finalment, Rafel Nadal es va referir al que ve ara de la temporada, l'herba de Wimbledon: «Necessit una mica més de temps per preparar l'herba. El circuit està mal organitzat i els grans tornejos del calendari tennístic, com ara aquest Roland Garros o el torneig de Wimbledon vénen amb 'zero preparació'. És difícil arribar amb bones garanties perquè a més suposa un canvi de superfície, però faré un gran esforç...».