Va ser el millor final per a una temporada plena de patiment. El Reial Mallorca va organitzar una festa per als seus seguidors abans i després del matx. I durant els noranta minuts, foren els futbolistes els encarregats de fer gaudir la grada, amb més encert en el segon temps que no pas en el primer.
Tot va començar al voltant de les sis de l'horabaixa. Diversos grups de ball de bot varen començar a crear ambient de festa amb música popular mallorquina. Coincidint amb l'escalfament dels futbolistes, era el torn per a les bandes de música, que sortien damunt la gespa per fer que algun es pensés que es trobava a Mestalla i no a Son Moix. I per últim, seria el torn per a la Coral Juvenil del col·legi Sant Josep Obrer i per a l'escolania de Vermells de la Seu, que cantaven La Balanguera i l'Himne del Mallorca.
L'entrada a l'Estadi no era massa bona, però els que varen ser allà tenien ganes de festa, i s'ho passaren molt bé. Especialment a la segona part, coincidint amb els millors minuts dels de Manzano. Fins al punt que l'ona va tornar a la grada del recinte vermellenc.
Al final, la victòria (3-1) permetria que la festa post partit fos encara millor, amb els jugadors al migcamp, Jonás quedant-se se en calçons blancs damunt el terreny de joc, i els focs d'artifici il·luminant la nit palmesana.
Després la festa continuaria més en privat, amb un sopar entre els membres del club, per celebrar una fita històrica: deu anys consecutius a l'elit del futbol espanyol. Ara, el desig de tots és que el pròxim any se celebri amb més temps la permanència. I si han de llençar-se els coets, que sigui per una fita encara major. Tan de bo que sigui així.
