El Mallorca ha canviat. Tres jornades després que Gregorio Manzano rellevàs Héctor Cúper de la banqueta, l'equip vermellenc ha experimentat una transformació total. Aquell conjunt atemorit, sense gens de criteri a l'hora de jugar la pilota, amb complex d'inferioritat, sense ordre defensiu ni capacitat realitzadora, ha deixat pas a un conjunt del tot diferent. Ara, cada futbolista sap quina és la seva feina al terreny de joc. Tothom sap el que ha de fer i com ho ha de dur a terme, però amb un marge per a la improvisació que abans no existia.

Ara, que la plantilla s'ha recordat que en el futbol no tot és defensar, resulta que la defensa funciona més bé que mai i, després de dues temporades, ha aconseguit encaixar un sol gol en tres partits. L'equip de Gregorio Manzano funciona millor en totes les seves línies, i set punts dels nou darrers n'han estat per ara la recompensa.

Però el que s'ha vist els tres darrers diumenges és el fruit d'un treball que va molt més enllà del merament esportiu. El tècnic andalús, que agafà un grup psicològicament romput, ha insistit en l'aspecte mental per alçar-lo amb l'objectiu de permetre als seus futbolistes recuperar l'autoestima perduda. A més, ha posat fi als «càstigs» dels jugadors, i tots els membres de la plantilla saben que amb prou feina poden tenir un lloc en l'onze titular. A més, el seu caràcter obert i senzill ha millorat les relacions no tan sols amb els futbolistes, sinó també amb la premsa. L'anomentat «entorn» viu a la fi hores de tranquil·litat, afavorida sense cap dubte per uns resultats que han arribat més prest del que es pensava. En aquest context, tot convida a l'optimisme. Però, com el mateix Manzano recorda una vegada i un altra, convé no donar la feina per acabada. Encara manquen alguns punts per fermar la permanència. Tanmateix, l'equip va per bon camí.